 |
 |
||
|
|||
 |
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
Conte del Tió de Nadal
Vet aquí una vegada que hi havia un pastor que volia fer foc i no tenia llenya. Va agafar la destral i va sortir a buscar-ne. Quan va arribar al bosc va veure un tió.
- Oh! Un tió! En faré llenya.
En alçar la destral va sentir una veu que li deia:
- Ai, ai, ai, en faràs mal!
El pastor va mirar al seu voltant i no va veure ningú. Va tornar a alçar la destral i novament:
- Ai, ai, ai, en faràs mal! Sóc el Tió.
- Qui dius que ets?
- Sóc el Tió de Nadal.
- El Tió de Nadal? I què vols?
- Vull venir a casa teva.
El pastor es va carregar el tió a l'esquena i va anar cap a casa seva. En arribar-hi, el deixà a terra i llavors el Tió va tornar a parlar:
- Tinc fred.
El pastor va anar a buscar una manta i el va abrigar. Però va tornar a parlar:
- Gràcies. Ara tinc gana, vull menjar.
El pastor li va anar a buscar patates, fruita, galetes, ... En acabar se'n va anar a pasturar les ovelles.
El pastor, cada dia tenia cura del Tió, li donava de menjar el cobria amb una manta abans de sortir a psturar. Un dia el Tió li va dir:
- Demà et donaré una sorpresa!.
I el pastor se'n va anar a dormir molt content. Al matí, el pastor es va llevar i se'n va anar a veure al Tió.
- Bon dia Tió!
- Bon dia pastor.
- Ja t'has acabat tot el menjar?
- Sí, era molt bo.
- Oi que em donaràs una sorpresa?
- Sí, però abans has d'anar a buscar un bastó.
El pastor va sortir a buscar el bastó i va convidar a tots els amics que trobava pel camí per a veure la sorpresa del Tió de Nadal. En arribar a casa tots junts van saludar el Tió però aquest no els va contestar. El pastor va recordar que quan hi havia molta gent el Tió no parlava. LLavors van veure al costat del Tió un paper escrit que deia: "Heu de cantar aquesta cançó mentre em piqueu amb el bastó".
Caga tió,
d'avellanes i torró;
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó.
Caga tió!!!
El pastor i els seus amics se la van aprendre de memòria i li van cantar al Tió. En acabar li van aixecar la manta i es van trobar un munt de regals i de llaminadures. I conte contat conte explicat.
Conte de Nadal
Hi havia una vegada un nen que es deia Jordi que vivia en un poble a dalt d’una muntanya. En Jordi era un nen molt simpàtic que li agradava molt anar a l’escola i jugar amb els seus amics.
Quan es van cansar de córrer, van pensar en fer un ninot de neu enooorme... Els nens s’ho estaven passant molt bé: la Laia li va posar una pastanaga al nas, l’Albert un barret, i els hi va quedar molt maco.
Els pares ja l’esperaven amb totes les figures dins d’una capsa. Van posar la molsa a sobre de la taula del menjador, van posar la cova del nen Jesús, van fer un caminet de sorra, van posar les casetes de mentida, el caganer amagat darrere d’un pedra amb els pantalons baixats, els animalets de plàstic (el bou, les ovelletes, els ànecs al riu) i els hi va quedar molt bonic.
Després de sopar, el Jordi es va rentar les dents, es va posar el pijama i tots se'n van anar a dormir, perquè l’endemà anirien a dinar a casa dels avis amb els cosins. La mare va tancar els llums i en Jordi, com que estava molt cansat, es va adormir de seguida com un tronc.
L’ase, que estava a l’estable, va començar a moure les orelles i va dir:
-Hiaa, hiaa! Scchtttt... No feu tan de sorroll que despertareu al Jordi!
Les ovelles van començar a saltar, a còrrer i a perseguir-se per tot el camí sense fer cas del pobre ase, que només deia:
-No feu tan xivarri que en sou moltes!
Les ovelles es van parar i van anar de puntetes fins a la cova.
El bou, que fins ara no havia dit res, li va dir a les ovelles :
-Ovelles, com és que esteu tan contentes?
Una ovella de color blanc li va dir :
-Estem contentes perquè demà és el dia de Nadal i fa mooolts i molts anys la Nit de Nadal va néixer el nen Jesús, un nen molt bo que volia que tots ens estimèssim i no hi haguessin guerres. Aquella nit, una estrella que brillava més que les altres li va indicar el camí a tots el que volien veure aquell nen tan especial.
El bou, que era molt eixerit, va dir:
-Ahh, ja ho entenc! I com és que van venir tan ràpid si venien de tan lluny?
Els camells van contestar a la vegada:
-Perquè són màgics! Nosaltres els vam ajudar, però sinó com et penses que poden repartir els regals a tots els nens del món en una sola nit?
L’ase no ho tenia gaire clar i li va preguntar als camells:
-Però com s’ho fan? Al món hi han molts nens!
Els camells es van posar a riure de l’ase i li van dir:
-És clar, però si tenim molta feina també ens ajuda el pare Nöel, així tots els nens que es porten bé tenen regals!
Una ovella va preguntar:
-I els que no es porten bé no tenen regals?
Els camells li van repondre:
-Els nens que no han sigut bons durant l’any els hi portem carbó i a més a més han de prometre que l’any que ve es portaran més bé, ajudaran als pares i faran cas a la mestra, i l’any que ve els hi portarem un munt de regals.
De sobte, un soroll els va fer callar.
-Què és això? Ho heu sentit?
El bou es va adonar del què passava:
-Ep nois! Mireu a la finestra!
Tots els animalons es van girar i van veure al pobre arbre de nadal al jardí, tot tremolant de fred.
-Que feu tan calentons? Quina ràbia, aquest any m’han posat al carrer!
Les ovelles eren molt amigues de l’arbre i li van preguntar per què la mare d’en Jordi l’havia posat al pati si cada any els posaven junts. L’arbre de nadal, va respondre:
-Aquest any sóc tan i tan alt que la punta em toca el sostre i en Jordi i el seu pare m’han plantat al jardí. Fa fred però m’agrada molt perquè ara puc jugar amb els altres arbres i quasi bé sóc el més gran de tots els meus amics. Quan em van comprar era petitó, però com que en Jordi em regava cada dia i em cuidaba molt ara sóc tan alt, i a més m’agrada ser un arbre de nadal.
Els animals li van dir tots a l’arbre:
-Adéu arbre, que siguis molt feliç! Ens tornarem a veure el nadal que ve!
L’ase es va pujar dalt d’un turonet des d’on es veia tot el menjador, i va començar a xiular al tió. El tió era un tronc d’arbre amb un barret de color vermell que estava bent tapat amb una manta.
-Tió, tió! Ja tens la panxa plena de caramels?
El tió no es movia ni deia res.
-Tió, tió, ets un caganer! Què ens donaràs coses bones per menjar?
El tió va seguir calladet, esperant que arribés el dia de Nadal per poder cagar tot el que tenia a la panxa, que cada cop era més gran.
-Tió, tió, tió.
Tan rebombori van formar, que de cop i volta es va obrir la porta del menjador i va aparèixer en Jordi tot adormit:
-Què passa aquí?
Els animals estaven quiets, sense moure ni un pèl. Les ovelles es mossegaven la llengua per no riure, l’ase estava amb un ull mig obert dissimulant. En Jordi es va quedar de pedra. Tots els animals estaven escampats pel pessebre d’una manera molt extranya: el bou havia caigut dins del riu, l’ase estava assegut al costat d’una ovella, els camells al mig del poble. En Jordi es va fregar els ulls i va pensar:
-Què estic somiant? El pare i jo no els hem deixat així, els animals!!!
Com que no entenia res, els va agafar i els va posar al seu lloc, va tancar la llum i la porta del menjador i se'nn va anar a dormir.
-Ufff! Gairebé ens enganxa en Jordi! Ha faltat un pèl per a que ens trobés aquí fent gresca!
De sobte, la llum de la estrella es va apagar, i tots els animals es van quedar quiets i muts. Fins el Nadal que ve no es tornaran a despertar. Conte contat, conte explicat.
Conte de l'estel de Nadal
Fa molt de temps, la nit en què els àngels van anar a veure els tres pastors, fins i tot les ovelles estaven inquietes. Els pastors s'havien aplegat al voltant del foc i parlaven molt nerviosos:
- Un Rei petit sense Cort, ni Cavallers??
- Però poderós!
- Amb més poder que mai hagi tingut un rei. I que, tanmateix, és bondadós i ple de compassió. Sens dubte, serà el rei que ens donarà pau i alegria!
- Anem a Betlem a conèixer aquest rei nascut fa poc.
- Però com el trobarem? Només sabem que porta bolquers i que dorm en un pessebre.
- Tant de bo poguèssim volar per damunt de la ciutat i poguèssim veure l'interior de totes les cases com si fòssim els ulls dels estels. Estic segur que els estels saben on ha nascut aquest infant!
Els tres pastors van alçar els ulls cap al cel i, de sobte, tots els estels es van començar a moure. Molt lentament els estels es van anar acostant l'un a l'altre, cada vegada més a prop, fins que es van fondre en un únic i enorme estel. La cua de l'estel deixava un rastre d'espurnes al llarg de l'intens blau fosc de la nit. Al cap de poca estona, l'estel va desaparèixer a l'horitzó. Els pastors van recollir ràpidament totes les seves pertinences, van ajuntar els seus ramats i van seguir el misteriós estel que els guiava cap a Betlem, on veurien el nen nascut. I catatric, catatrac aquest conte ja s'ha acabat. I catatrac, catatric aquest conte ja s'ha dit.
Conte dels Reis d'Orient
Fa molt de temps, hi havia un Rei a Orient que vivia en un magnífic palau. Aquella nit, en veure l'estel, es va recordar d'una vella profecia que anunciava la vinguda d'un Rei de Reis, un Senyor entre els Senyors, un Príncep de la Pau. Després de molts anys de patir el dolor de la guerra, ell i el seu poble desitjaven que arribés el temps en què l'harmonia regnaria entre les nacions.
El Rei i els seus servents van contemplar l'estel des d'un gran balcó. La resplandor de la llum que emetia es reflectia com els raigs de sol a les cúpules daurades del seu palau.
- Aquest nen ha vingut a mostrar-nos el camí cap a la pau - va dir el Rei. Hi aniré i li donaré la benvinguda. Aquest estel fulgurant em guiarà.
Així doncs, el Rei se'n va anar del seu palau amb uns rics presents per al jove Príncep. Aquella mateixa nit va trobar uns altres dos Reis que també seguien l'estel i els va dir:
- Anem junts a trobar el Príncep de la Pau. Oferim-li els nostres presents, la nostra fe i el nostre amor.
I així fou com els Reis van trevessar el desert en direcció a Betlem. I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos.
