Aspectes antropològics

Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).

La versió catalana de la llegenda de Sant Jordi és una adaptació de l’autèntica narració llegendària que va escriure Santiago de la Vorágine al segle XII en la seva obra titulada “La Leyenda Dorada”.

Segons el costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el Sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al Sant. Per agrair la gesta, el rei va anomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.

La Generalitat de Catalunya en el seu dietari del 17 d'abril de 1456, va declarar el 23 d'abril públicament com a dia de festa i dos segles més tard, el 1667, el Papa Climent IX aprovà oficialment que el 23 d'abril fos dia festiu a Catalunya. Fa temps, era costum que es representessin obres teatrals sobre la vida del Sant, balls i processons.

La Diada de Sant Jordi té un component nacionalista, pel fet de ser una festa típicament catalana. Però la festa de Sant Jordi que ens interessa a l'escola té altres elements que cal mencionar. Sant Jordi té un doble dualisme que sempre és present.

Primer existeix el dualisme Sant Jordi - Drac. Aquest dualisme és un eufemisme de individu poderós - individu servent, on l'individu poderós exerceix el seu poder ja sigui de manera justa o injusta, i l'individu servent resta a la seva disposició tant si li agrada com si no. A la història el servent es revela i triomfa sobre el poderós.

El segon dualisme és rosa - llibre, és a dir, noia - noi. L'intercanvi de presents entre els amants, amics, estimats conforma una de les raons de ser dels éssers humans, i per tant de la seva existència.