 |
 |
||
|
|||
 |
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
Dites de Sant Jordi
Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc,
podràs beure el vi a raig.
Per Sant Jordi
vigila ton ordi;
si en veus una espiga ací,
altra espiga allà,
ves-te'n a casa
que prou ordi hi haurà.
Quan per Sant Jordi gela,
mal any de peres.
No diguis hivern passat
que Sant Jordi no hagi passat.
Sant Jordi arribat
surt la cuca del forat.
Per Sant Jordi
s'han de treure les unces al sol
i el que no les trau
és perquè no n'hau.
Bon Sant Jordi i Santa Creu,
hi haurà vi per tot arreu.
Dos mesos abans de Sant Jordi
sembra el teu ordi.
Per Sant Jordi
l'espiga a l'ordi.
Per Sant Jordi
cava ton ordi,
per Sant Robert
que ja el tinguis cobert,
que per Sant Marc
ja faràs tard.
L'ordi, si per Sant Jordi
és espigat
per Sant Joan
és madurat.
Si trona per Sant Jordi,
blat, xeixa i ordi.
Poemes de Sant Jordi
El cavaller
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
Jaume Roig (segle XV)
La diada de Sant Jordi
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Joan Maragall (segle XIX)
Pregària al Senyor Sant Jordi
Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Salvador Espriu (segle XX)
Sant Jordi Gloriós
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit. (bis)
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món. (bis)
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit. (2 bis)
Josep Maria de Segarra (lletra)
Jordi Tonietti (música)
Roseret de roses blanques
qui ens ho havia de dir,
tants amics que érem antes,
que ara haguéssim de renyir!
Si hem renyit per poca cosa,
Roseret del cor meu,
si hem renyit per poca cosa,
tu fes teu, jo faré es meu.
Si la mar es tornàs tinta
ses muntanyes paper fi,
t’escriuria una cartera
de l’amor que en fas patir.
Roseret de roses blanques
si em voleu matar aviat
aneu fent-me mala cara
quan us passo pel costat.
Tradicional menorquina
