Conte de la Marieta Castanyera (o Conte de la Maria Castanya)

Vet aquí que una vegada hi havia una castanyera que es deia Maria Castanyera i portava un cistell ben ple de castanyes. Sempre corria per no arribar tard a la barraqueta, ja que els vespres quan es feia fosc havia d'estar oberta per a vendre les castanyes. I sabeu què? Un dia va ensopegar amb les faldilles tant llargues que portava i, XAF!, totes per terra.

Tota empipada, es va ajupir per recollir-les i no en va trobar cap, les havia perdudes totes!

- Què faré jo ara?

Estava tant enfadada que no parava de rondinar. Els follets del bosc que eren a prop, la van sentir i s'hi van acostar per dir-li:

- No t'amoïnis que nosaltres te'n portarem tantes que no t'hi cabran al cistell.

I al cap d'una estona van tornar carregat de castanyes i acompanyats, sabeu de qui? Del Gegant del castanyer!

I tots junts fent molta gresca es van posar a cantar (amb la tonada del Gegant del Pi la primera estrofa i la del Marrameu la segona):

"El gegant dels castanyer,
Torra castanyes, torra castanyes.
El gegant del castanyer
Torra castanyes pel carrer."

"Marrameu torra castanyes
A la voreta del foc
Ja ni peta una als morros
Ja tenim marremeu mort.
Pica ben fort, pica ben fort
Que piques fusta pica ben fort."

Mentre cantàven van arribar a la paradeta de la Maria Castanyera i van continuar ballant i cantant tot torrant castanyes, moniatos i menjant panellets!

I catatric catatrac, aquest conte ja s'ha acabat, i catatrac catatric, aquest conte ja s'ha fos!