TEXTOS PER A LA REFLEXIÓ . ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores a la congregació,
els germans dirien desaprovant:
"Com l'ocell que deixa el niu,
aixì l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aqui fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Locució del poema a l'EDU365

A partir de la lectura i la reflexió posterior sobre aquest poema, redacteu un text en què respongueu les qüestions que se us fan:

Aquest poema s’escriu quan, més de dotze anys després de l’acabament de la guerra civil, la situació de repressió i de misèria econòmica i cultural continua.

Quin és el dilema amb què es troba el poeta? Entre quins sentiments es debat? En quins versos es manifesta aquesta contradicció?

Al poema apareix una gradació d’adjectius (l’una amb connotacions positives, l’altra, negativa). Expliqueu a què fa referència. Com la interpreteu?