Salvador Espriu es caracteritza per ser autor d’obres teatrals elaborades amb un llenguatge poètic molt elevat. D’entre les seves obres destaquen Antígona (1939) i Primera Història d’Esther (1948). Ambdues estan inspirades en tragèdies del dramaturg grec Sòfocles (s. V aC) i Espriu n’aprofita l’argument per criticar la injustícia i la dictadura, tot i que de manera indirecta a causa de la censura. Així doncs, l’autor recorre a mites clàssics molt coneguts per fer aflorar la difícil realitat de l’època.

Antígona es planteja una proposta de reconciliació després de la Guerra Civil, i Primera Història d’Esther és considerada l’obra de teatre més important d’aquest autor. A partir de dues actuacions paral.leles Espriu reflexiona sobre la guerra, el país, el pas del temps i la mort.