TEXTOS PER A LA REFLEXIÓ. TEMPS DE REVOLTES

A partir de la lectura i la reflexió posterior sobre els dos fragments d’Antígona que teniu a continuació, redacteu un text en què respongueu les qüestions que se us fan:

Espriu va escriure aquesta primera versió d’Antígona sota l’impacte immediat del final de la guerra on l’autor reelabora el mite grec de la família dels Labdàcides, a Tebes.

Aquesta és l’escena de l’últim diàleg entre el tirà Creont i Antígona, que ha estat condemnada a mort per haver intentat enterrar el seu germà. A continuació teniu el mateix fragment de l’obra de Sòfocles (s.VaC), traduïda per Carles Riba, i de la que elabora Salvador Espriu.

ANTÍGONA:¿Què vols més que la meva mort, si estic a les teves mans?

CREONT: Jo, res; tenint-la, ho tinc tot

ANTÍGONA: ¿Què trigues, doncs? A mi, no hi ha un sol mot de tu que em plagui; i espero que no me’n plaurà mai cap! Així també a tu et disgusten els meus actes. I tanmateix ¿d’on hauria pogut treure una glòria més gloriosa que posant el meu propi germà a la tomba?(Assenyalant els vells del Cor) A tots aquests això els és grat. I ho dirien, si la por no els tingués tancada la llengua. Però la tirania, entre moltes coses que és feliç, té el privilegi de fer i de dir absolutament el que vol.

CREONT: Tu ets l’única que ho veus així, dels Cadmeus.

ANTÍGONA: Ells també ho veuen; però per tu arronsen la llengua.

CREONT: ¿I tu no tens vergonya de pensar de banda?

SÒFOCLES, Antígona

--------------------------------------------------------------------------------------

CREONT (a ANTÍGONA) : T’has alçat sempre en contra meu, has dubtat sempre del meu afecte. M’odies

ANTÍGONA: Digues més aviat que no t’estimo ni et respecto, però no t’odio. No, ara ja no t’odio. Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona, que ja és teva. Des d’aquest setial, pots descansar en la constant inquietud del poder.

CREONT: No em vols entendre, ni tan sols tu no em vols entendre? Creus que he estat jo, només jo, el qui ha dirigit tants esdeveniments horribles cap a l’única finalitat a què al.ludeixes? No em pots imaginar també, amb els teus pares, els teus germans i els altres, com un instrument a les mans de la necessitat? Són amargs per a mi els teus retrets, Antígona. L’altivesa et tiranitza la raó. Els de la vostra família no teniu mesura.

ANTÍGONA: No hem pogut viure mai humanament.

SALVADOR ESPRIU, Antígona

Salvador Espriu utilitza una tragèdia molt coneguda per tractar reflexionar sobre la guerra entre germans i les seves conseqüències, és per això que de la història inicial en subratlla alguns aspectes, com ara l’enfrontament entre el dictador Creont i Antígona, que desobeeix la llei. A partir de la lectura dels fragments,

¿A quins esdeveniments polítics considereu que Espriu fa referència a l’obra de forma indirecta?

¿Què o qui representarien els personatges de Creont i d’Antígona?

¿Quina creieu que és la seva posició ètica respecte de la circumstància històrica?

¿Què tenen en comú i què tenen de diferent els dos textos?

¿En quin tema incideix més Salvador Espriu?

¿Quins dels dos textos us és més proper? ¿Per què?