| PER
BENEIR EL RAM
El ram, el ram
el ram de la
passió.
Obriu, obriu
obriu que volem
entrar
a les portes
de l'església
no hi venen bacallà.
Juli, juli, juli.
En dir "juli" es repica
amb més força i enervament. En els primers versos de la cantarella
es demana que l'eglésia sia oberta, puix segons el ritus d'aquest
dia en sortir el capellà fora del temple per beneir els rams que
es troben a la plaça,són tancades les portes del temple i
el capellà ha de trucar amb la punta del bastó de la creu
perquè tornin a ésser obertes. Els dos versos darrers són
adulterats, puix haurien dir:
les portes de
l'església
les obre el capellà.
A l'Urgell canten:
Qui la servirà
a la verge Maria
qui la servirà
un pom d'or n'haurà.
Jo la serviré
a la verge Maria
jo la serviré
i un pom d'or
n'hauré.
Em voleu deixar
passar
per dessota,
per dessota
em voleu deixar
passar
per dessota l'olivera;
me'n voleu deixar
passar
per dessota,
per dessota
me'n voleu deixar
passar
per dessota l'olivar.
Jo hi passaré
per dessota,
per dessota
jo hi passaré
per dessota l'oliver.
ELS FASOS DE
SETMANA SANTA
Dijous Sant i Divendres
Sant la mainada proveïda de maces pica a terra durant tot el dia cantant
diverses cançons. Quan en els oficicis de la tarda s'han apagat
tots els ciris, la quitxalla repica fortament pels afores del temple un
tronc d'arbre o un altre massis de fusta dient que mata els jueus. D'aquesta
expressió infantil se'n diu fer els fasos. A Barcelona es canta:
Santa Magdalena
porta sa cadena
per lligar el dimoni
viva Sant Antoni.
Santa Maria vella
es caga a l'escudella,
Sant Marti vell
es caga a l'escambell.
La mainada s'encarrega
en certa forma de prevenir el veïnat del oficis divins. els escolans
van proveïts de matraques amb que anuncien les funcions de l'esglesia,
seguits d'un gran estol de nois proveïts maces, carraus, manolls de
vímet i peles d'escorça de xop amb les quals piquen i repiquen
a terra i per les parets produint tanta fressa com poden mentre canten:
Anem, dones,
als oficis
que ton pere
menja guixes
anem, dones,
al sermó
que ton pare
està felló.
Ha perdut la
cabellera
pel camí
de la pallera
ha perdut el
mocador
pel camí
la professó;
sal i ous i sal
i ous
una mona de vint-i-quatre
ous.
La puput de Camarasa
amb la cua gran
a casa
amb lo cul bofa
el foc
catacric catacroc.
Sobre tot aquest final
era fortament subratllat amb forts cops a terra. Així es canta a
Bell-lloc, Butsenit, Golmés, Poal, Palau d'Anglesola, Bellmunt,
Linyola i Térmes.
A les Borges Blanques
canten:
Dones, dones,
als oficis
que los frares
cullen guixes
dones, dones,
al sermó
que el pare superior
n'ha perdut un
mocador.
L'escolà
l'ha trobat
l'ha amagat
en un forat
la rateta se
l'ha menjat.
La Solera ha
mort un bou
de la pell ne
fa un llençol
de la cua una
granera
de cap una coixinera;
jo que hi sóc
jo que hi era
a les bodes de
la Solera.
El qui porta la
cistella
se'n pensa ser un
bon hereu;
més s'estima
la minyona
que tot el que li
dareu.
Que tot el que li
dareu
i li podríeu
donar;
Nostre senyor l'ha
criada
per fer´lo
morir i penar.
El qui porta la cistella
n'és un jove
divertit;
per un petó
de donzella
cantaria
dia i nit.
Cantaria dia i nit
perquè és
un jove galant
i sembla fet a la
mida
per la vostra noia
gran.
Jo, que som bon corrandista,
vull dir-vos la
veritat:
les noies d'aquesta
casa,
a mi, m'han enamorat.
Les noies d'aquesta
casa
són xiques
i van pujant;
quan en seran
més grandetes
no els hi faltaran
galants.
CARAMELLES
1. En aquesta porta
som: no hi som pas per res de mal;
si en res us agraviem
suplico que ens ho digau.
D'això no
en farem cabal i passarem nostra via.
Déu vos guard
tot quant teniu i l'humil Verge Maria.
2. Digueu, viudetes,
casades i donzelles que sou dins,
si gusteu de la
música d'aquedtos galants fadrins.
La resposta no és
tornada: jo crec que bé en gustaran.
Cantem tots amb
alegria; si volen donar, daran.
3. Lo primer, o
donzelletes, que us supliquem rendits
és que us
isqueu llestetes de dintre de vostres llits.
Eixiu, doncs, amb
alegria, que cobles no en faltaran.
Cantem tots amb
alegria; si volen donar, daran.
Mentres a Barcelona,
fan ballar la mona
nosaltres fem putxinel·lis,
per riure una estona
n'hi ha qui en diu
mal de clero
n'hi ha qui en diu
molt bé
hi tot plegat, mandanga
i el poble cap calé.
Apa ciutadants amb
salut i alegria
que ja tornarem
un altre dia.
A contar tot lo
que passa, si això és d'actualitat
que per qüestió
de coses fresques
som d'això
especialitat, i el pupurri s'ha acabat.
..............................................
Una família
que va de compres a Barcelona
aquesta familia
va tots amb alegria
a veure un lletrero
que digui camiseria Paris
así que llegan
todos al 34 se quedan
al portal badando
un raro
y al mirar los precios
que hi han marcats
rompen un cristal
grande a cops de cap.
El gerent al sortir
el va dir que això no ha
sigut res entrin,
entrin, entrin,
un, dos, tres, quatre
paquets, cinc, sis, set,
vuit, nou paquets,
s'emporten 30 camises
pantalons, jerseis
i elàstics, el gerent molt content
els va despedir
i a la porta va sortir.
|
Calendari
Solstici d'hivern
Solstici d'estiu
Altres