QUI ERA SANT JORDI?
      Sant Jordi va ser militar romà i cristià. Aquest Sant va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals. En aquell temps, països tan diversos com Geòrgia, Anglaterra, Grècia i Catalunya van escollir Sant Jordi per patró.    

      El rei Pere I, per agrair la seva gesta a la batalla d´Alcoraç, va anomenar-lo patró de la cavalleria i noblesa Catalana. 

        COM ES CELEBRA ARA I ABANS? 
      Trobar-nos en el dia 23  d'abril ens fa recordar al cavaller Sant Jordi, que representa i simbolitza la nostra terra.    

      No solament es commemora la diada dels sant Patró de Catalunya a l'altar, sinó que es feien també fetes profanes  al seu honor. Una d'elles eren les justes cavalleresques organitzades a la plaça del Born per l'estament militar de la noblesa catalana, precedides pel  Governador. S'hi aplegava el bo i el millor de la nostra antiga ciutat, lluint les seves gràcies i elegància les dames i donzelles barcelonines. 

  
  
             Una llegenda:   Música i lletra: Pep Alsina. 
           Avorrit i ajagut dalt d'un penya-segat,   
           inquiet i pensatiu està el nostre drac;   
           decideix baixar al poble i donar-hi un tomb,   
           quan hi arribar, el vigia alerta tothom.   

           " Un gripau com un sant Pau s'acosta per ponent"   
           I la gent del poble crida " i ara què farem ? ";   
           divertir-se el drac empaita un gos esverat,   
           una dona que fa mitja i un soldat armat.   
            
           Afamat després de córrer va a buscar menjar,   
           ara entra al magatzem del gran castell reial,   
           els soldats que vigilen han fugit corrents,   
           i el rei convoca una assemblea urgent.   

           " No pot ser que el drac s'empassi tots els béns reials,   
           cal que aquí hi col·labori tot el poble ras.   
           cada dia un vilatà portarà dos xais,   
           ben rostits i adobats els durem al drac. "   
            
           Ha passat un llarg any i ja no queda bestiar,   
           aus, conills, gats i vaques tot s' ho menja aquest drac... 

  
             POESIES 
  
 SANT JORDI                        

 Per l'abril,   
 llibres i roses mil.                            
 Adéu, Sant Jordi,    
 fins l'any que ve,    
 que, si em deu salut i vida,   
 ja us prometo que tornaré.   
 

LA ROSA  

Jo voldria, en un pom   
una rosa de cent fulles   
d'un color roig com la sang   
i de fulles punxegudes.   

A l'abril la colliré   
- oh la rosa de cent fulles!-   
i a Sant Jordi la duré,    
cavaller de Catalunya...   
d´un color roig com la sang  
i de fulles punxegudes. 

SANT JORDI GLORIÓS   

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,   pintada de vermell i de neguit;  
 Catalunya és el nom d'aquesta rosa,   
 i Sant Jordi la porta sobre el pit.  
La rosa li ha contat gràcies i penes   
i ell se l'estima fins qui sap a on,   
i amb ella te més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món. 

UNA ROSA  

Sant Jordi, santa diada  
del passat i l'avenir,  
 Fe i Pàtria nostrada   
del meu cor fas sobreeixir.    
Oh la bella matinada!   
Quina joia de collir   
una rosa perlejada,   
una rosa a mig obrir! 

    
         SANT JORDI  

        Avui m'he dit: - Per què no cantaria   
        la glòria de Sant Jordi i l'alegria   
        que ens porta sa vinguda per l'abril?   
        I una veu s'aixeca dintre meu l' himne a la vida:   
        - Cuiteu, rosers ;finfiu vostra florida,   
        que el cavaller Sant Jordi ja és aquí!   
        Ve tot humit de rou i serení   
        nit a través ;du flaire catalana    
        de farigola i herba casolana,   
        i la pols dels camins on ha passat.   
        Per les tendres donzelles du un amat   
        - un dolç amat més bo que es prometien,   
        i la jovencell poruc i decantat   
        -A tots la portes la lliçó guerrera,   
        Sant galant . Sant armat.   
        que per cimera dus la primavera..   
          
         

       GASTRONOMIA. RECEPTA DE SANT JORDI  
        
      Ingredients  

      3 ous  
      1/4 de litre de llet   
      100g de sucre usual   
      1/2 pinya   
      100g de nata   
      1 copeta de xarop de grosella 

      2 kg de gel  
      1/2 llauna de melmelada d'albercoc  
      100g de maduixes   
      100g de melindros   
      50g de sucre llustre    
      3 fulls de cola de peix 
      Preparació  

      Bullir la llet. Fer una crema amb els rovells, el sucre usual i la llet. En treure-la del foc, afegir-hi la cola de peix prèviament remullada. Remenar fins que la cola sigui ben dissolta. Posar-la a refredar sobre el gel trinxat.    

      Tallar els melindros tots de la mida de l'alçària d'un motllo flamera gran, o d'una cassola que sigui poc alta i ben plana, col·locar-los tot el volt, fent venir cap a fora el costat exterior dels melindros. tallar els bocins a tiretes.    

      Quant la crema bavaresa sigui quasi freda (procurant de no deixar-la prendre) afegir-hi els retallats de melindros, la grosella, la meitat de la nata, les maduixes triades, rentades i ben escorregudes i la meitat de la melmelada.  

      Barrejar-ho i omplir-ne l'interior del motllo, que primerament s'haurà revestit de mitjos melindros. Voltar-lo de gel fins que quedi ben pres el contingut. Arranar els caps dels melindros, deixant-los a l'alçària de la pasta de bavaresa interior.    

      Amb un ganivet ben esmolat, pelar la pinya i reduir-la després a rodones del gruix d'un duro. Partir-les pel mig i amb un tallapastes rodó, tallar la part del cor.    

       Escórrer la nata, afegir-hi el suc de llustre i ficar-la a la mànega amb el cornet de 9 puntes, deixant-la sobre el gel trinxat.    

      PRESENTACIÓ  

      Quan el pastís sigui completament pres, posar una plata rodona a sobre i capgirar-ne el contingut. Fer amb la nata un monticle punxegut al centre. (En fer-ho, embolicar la mànega amb un drap plegat.) Tot el volt, posar-hi una capa de melmelada d'albercoc. Sobre la melmelada col·locar-hi les mitges llunes de pinya. Deixar la plata sobre el gel, fins al moment de servir-ho.

       
                        Enquesta  
      1/ Abans es celebrava Sant Jordi?    
      2/ Com es celebrava?     
      3/ Quines cançons, poemes, danses hi havia?    
      4/ Sabria explicar-nos perquè es regala un llibre i una rosa?    
      5/ Es feia alguna representació teatral?    
      6/ Abans es celebrava la Quaresma?    
      7/ Com es celebrava?    
      8/ La gent seguia la tradició?    
      9/ Hi havia alguna altra tradició?    
      10/ Quina?    
      11/ Hi havia alguna canço o poema?    
      12/ Abans es celebraven caramelles?    
      13/ Quins balls es feien?    
      14/ La gent menjava la mona?    
      15/ Com era?    
      16/ El padrí era el qui portava la mona? 
                                                RESPOSTES   

1/ NO.  -Angela Plans, Teresa Vilarosa, Carme Carnè, Maria i Pepita Asensiu, Maria Solè, Rosario Sanjuan, Rosita Gasol, Marc Santmartí, Rita Vila, Neus Pique, Adolf Chertó, Mª Rosa Milà, Magí Bartumeus i Rosa Codina.   
1/ SÍ. -Rosa MªCinca i Antonia Prenias.   

2/ Més que ara. -Rosa MªCinca i Antonia Prenias.   

4/ La rosa és un simbol d'amor, i el llibre perquè en aquestes dades és la seva diada. -Rosa MªCinca.   

5/ Sí, a les escoles. -Rosa MªCinca.   

6/ SÍ. -Angela Plans, Teresa Vilarosa, Carme Carnè, Maria i Pepita Asensiu, Maria Solè, Rosario Sanjuan, Rosita Gasol, Marc Santmartí, Rita Vila, Neus Pique, Adolf Chertó, Mª Rosa Milà, Magí Bartumeus, Rosa Codina, Rosa MªCinca i Antonia Prenias.   

7/ Fent dejuni els divendres, peró si es pagava la bula es podia menjar carn.-Angela Plans, Teresa Vilarosa, Carme Carnè, Maria i Pepita Asensiu, Maria Solè, Rosario Sanjuan, Rosita Gasol, Marc Santmartí, Rita Vila, Neus Piqué, Adolf Chertó, Mª Rosa Milà, Magí Bartumeus, Rosa Codina, Rosa MªCinca i Antonia Prenias.   

8/ La gent religiosa si, els altres no. -Angela Plans, Teresa Vilarosa, Carme Carnè, Maria i Pepita Asensiu, Maria Solè, Rosario Sanjuan, Rosita Gasol, Marc Santmartí, Rita Vila, Neus Pique, Adolf Chertó, Mª Rosa Milà, Magí Bartumeus, Rosa Codina, Rosa MªCinca i Antonia Prenias.   

9/ Sí. -Angela Plans, Teresa Vilarosa, Carme Carnè, Maria i Pepita Asensiu, Maria Solè, Rosario Sanjuan, Rosita Gasol, Marc Santmartí, Rita Vila, Neus Pique, Adolf Chertó, Mª Rosa Milà, Magí Bartumeus, Rosa Codina, Rosa MªCinca i Antonia Prenias.   

10/ No es feia ball, ni es podia escoltar música, la única  música que es podia escoltar era de processó i fer viacrucis (cantar), el Dijous i Divendres no es treballava. -Angela Plans, Teresa Vilarosa, Carme Carnè, Maria i Pepita Asensiu, Maria Solè, Rosario Sanjuan, Rosita Gasol, Marc Santmartí, Rita Vila, Neus Piqué, Adolf Chertó, Mª Rosa Milà, Magí Bartumeus, Rosa Codina, Rosa MªCinca i Antonia Prenias.   

11/ No. -Rita Vila, Neus Piqué, Adolf Chertó, Antonia Prenias, Rosita Gasol, Marc Santmartí, Angala PLans, Teresa Vilarosa, Carma Carné, Maria i Pepita Asensiu i Maria Solè.   

11/ Sí, cançons de missa. -Rosario Sanjuan, Magi Bartumeus Rosa Codina i Mª Rosa Milà                                       "Quién me traerá una escalera   
                                               para subir al madero   
                                               y quitarle los clavos   
                                               a Jesus el nazareno."   

12/ Sí. -Angela Plans, Teresa Vilarosa, Carme Carnè, Maria i Pepita Asensiu, Maria Solè, Rosario Sanjuan, Rosita Gasol, Marc Santmartí, Rita Vila, Neus Piqué, Adolf Chertó, Mª Rosa Milà, Magí Bartumeus, Rosa Codina, Rosa MªCinca i Antonia Prenias.   

13/ Ball de bastons, Ball de faixes, Ball de cintes, l'Empordà, Bosc florit, Havaneres i Sardanes. - Rosario Sanjuan, Rosa Mª Cinca, Rosa Codina, Magi Bartumeus, Rita Vila, Adolf Chertó, MªRosa Milà, Marc Santmartí i Neus Piqué.   

14/ Sí. -Angela Plans, Teresa Vilarosa, Carme Carnè, Maria i Pepita Asensiu, Maria Solè, Rosario Sanjuan, Rosita Gasol, Marc Santmartí, Rita Vila, Neus Piqué, Adolf Chertó, Mª Rosa Milà, Magí Bartumeus, Rosa Codina, Rosa MªCinca i Antonia Prenias.   

15/ Més grans que ara, rodona de mantega i amb una muntanyeta de mantega a sobre, i els ous eren dussus i pintats. -Marc Santmertí, Magi Bartumeus, Rita Vila, Rosa Codina, Neus Piqué, Adolf Chertó i  Mª Rosa Vila.   

16/ Sí, però el fillol l'anava a buscar a casa del padrí. 

Calendari        Solstici d'hivern      Solstici d'estiu      Altres