El 1818, després dels seus estudis, es converteix en secretari de Saint Simon, amb qui col·labora en el seu "Système industriel". El 1824 se separen perquè Comte considerava que Saint Simon no donava suficient crèdit a les seves idees.
El 1826 planifica un curs integrat per 72 lliçons sobre la seva filosofia de la vida. Aquest curs atrau un públic molt distingit, però un crisi nerviosa el va interrompre a la tercera lliçó. Des de llavors, Comte va anar patint alguns problemes mentals, amb un intent de suïcidi inclòs.
Des de 1827 fins 1842 treballa de lector i d'examinador a l'Ecole Polytechnique. I és durant aquest període que treballa en la seva obra més coneguda, el Cours de Philosophie Positive, que es va publicar el 1842. En aquesta obra exposa una perspectiva segons la qual la sociologia es convertia en la ciència primera. El 1851  acaba el Système de Polotique Positive, el qual constitueix  un esforç més pràctic per oferir un pla per a la reorganització de la societat.
Comte tenia idees extravagants. Per exemple, creia en la <<higiene cerebral>>; és a dir, evitava la lectura de les obres dels altres, i, com a conseqüència d'això, va arribar a estar al marge dels principals corrents intel·lectuals del seu temps. Comte també somiava en arribar a ser el sacerdot suprem d'una nova religió de la humanitat; creia en un món governat per sociòlegs-sacerdots.

Les principals aportacions foren:
- Fou el primer pensador que va emprar el terma <<sociologia>>. Per     això se'l pot considerar un dels pares d'aquesta ciència. 
- Va definir la sociologia com una ciència positiva que busca descobrir les lleis del món social. Aques model encara avui el segueixen molts sociòlegs d'orientació empirista. 
- Va enunciar els principals mètodes sociològics (l'experimentació, l'observació, la comparació i el mètode històric comparat).
- Distingí l'estàtica social i la dinàmica social. El tractament actualitzat es fa des de l'estructura social i el camvi social.
- Tenia una perspectiva macrosociològica, car la sociologia havia de donar raó dels fenòmens col·lectius.
- Intentà integrar teoria i pràctica. És un referent per l'anomenada <<Sociologia aplicada>>.

Podeu consultar http://www.multimania.com/clotilde/ o qualsevol Història de la Filosofia.

Les principals aportacions de Marx al pensament sociològic no es poden destacar amb unes poques ratlles: la seva anàlisi de la societat capitalista, l'anàlisi de la propietat privada, del capital el concepte de classe social, el materialisme històric, l'alienació, el treball com a característica essencial de l'ésser humà, la sociabilitat humana, la sobreestructura ideològica, etc., en són algunes.

Podeu consultar, entre d'altres http://csf.colorado.edu/mirrors/marxists.org , A. GIDDENS, El capitalismo y la moderna teoria social o S. CARDÚS (Coord.), La Mirada del sociòleg.Proa.

Cal destacar de la seva aportació:
- Accepta les tesis fonamentals del conductisme. També va ser influït pel pragmatisme, el qual li proporcionà una profunda fe en la ciència i en la conducta motivada per la intel·ligència reflexiva. Tant un com l'altre el conduiren a analitzar la conducta de les persones en el món social.
- Dóna prioritat al món social: el self es deriva del món social: inclou dues fases, el <<jo>> i el <<mi>>.
- Cal destacar la seva anàlisi de l'acte social.
- En la formació del self cal destacar dos conceptes: l'altre significatiu i l'altre generalitzat.

Podeu consultar I. SÁNCHEZ DE LA YNCERA, La mirada reflexiva de G.H. Mead. Madrid: CIS-S.XXI, 1994.

És descendent d'una estirp de rabins. Aquest és, probablement, el motiu del seu interès, més acadèmic que teològic, per la religió. Desitjava aprendre els mètodes científics i els principis morals que guiaven la vida social. Entre 1882 i 1887, ensenya filosofia en diversos instituts de la regió de París.
En un viatje a Alemanya entra en contacte amb la psicologia científica de Wundt. Els seus treballs sobre la seva experiència a Alemanya li van permetre trobar feina al departament de Filosofia de la Universitat de Burdeus.
Els següents anys es caracteritzen per una sèrie d'èxists personals. Publica la seva tesi doctoral, La divisió social del treball(1893), Les regles del mètode sociològic(1895) i la seva aplicació empírica El suïcidi(1897).El 1898 edita la revista L'anné sociologique. El 1902 s'incorpora com a professor a la Sorbona de París, i el 1906 se'l nomena professor en ciències de l'educació i sociologia.

Podem destacar de la seva teoria:
- El concepte de fet social, tant materials (la divisió del treball, el dret, etc.) com immaterials (la consciència col·lectiva, les representacions col·lectives, etc.). Un exemple de la importància que tenen els fets socials immaterials el trobem en el seu estudi sobre el suïcidi.
- Els conceptes de solidaritat mecànica i solidaritat orgànica per explicar la cohesió social, segons la divisió social del treball que hi hagi.
- El concepte d'anomia, per referir-se a situacions socials de regulació insuficient dels desitjos i de les aspiracions individuals
- Els seu estudi sobre la religió a Les formes elementals de la vida religiosa.

Podeu consultar http://durkheim.itgo.com/main.html, A. GIDDENS, El capitalismo y la moderna teoria social , S. CARDÚS (Coord.), La Mirada del sociòleg.Proa. o  E. REISS, Una guía para entender a Marx. Madrid: Siglo XXI, 2000.
 

Max Weber neix en el si d'una família de classe mitjana. El seu pare fou un funcionari que arribà a tenir una posició política rellevant; a més, fou un amant de la vida llibertina. La seva mare, en canvi, era una calvinista molt devota, que intentava portar una vida ascètica.
A l'edat de 18 anys, abandona la llar familiar per poder assistir a la Universitat de Heildelberg als cursos de Dret. Després de tres anys deixa Heilderberg per poder realitzar el servei militar, i el 1884 torna a Berlin, a casa dels seus pares i continua els seus estudis a la Universitat de Berlin. Aconsegueix doctorar-se. Es converteix en advocat i dóna classes a la Universitat. Però, aviat canvien els seus interessos: es dedica a l'estudi de l'economia, la història i la sociologia. Durant aquests anys adopta el mode de viure de la seva mare i es dedica completament a l'estudi.
El 1896 esdevé professor d'economia de Heilderberg, però la mort del seu pare el fa caure en una depressió de la qual no es recupera fins el 1904. A partir d'aquest any publica les seves obres més importants: L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme(1905), els seus estudis sobre les religions mundials des de la perspectiva històrica, estudis metodològics, etc.
En aquest període també realitzà moltes altres activitats: col·labora el la fundació de la Societat Alemanya de Sociologia (1910); casa seva es converteix en un centre de reunió d'intel·lectuals (G. SIMMEL, R. MICHELS, G. LUKÁCS...); també és actiu políticament.
Quan mor estava treballant en Economia i societat.

Weber representa una excel·lent fusió de la investigació històrica i la teoria sociològica.
- Conceptes metodològics a destacar són els de verstehen, tipus ideal i el paper dels valors en sociologia.
- Basa les seves reflexions sociològiques en l'acció social i les relaciona socials. Però, també l'interessen les macroestructures.
- És molt influient la seva anàlisi de les estructures d'autoritat: legal, tadicional i carismàtica.
- És destacable el seu estudi de la burocràcia.
- Una altra anàlisi a destacar és la seva idea de racionalització del món, a partir de la qual estudia economia, religió, la política, l'art, etc.
- La relació entre les idees religioses -l'ètica protestant- i el triomf del capitalisme.

Podeu consultar http://www.faculty.rsu.edu/~felwell/Theorists/Weber/Whome.htm, A. GIDDENS, El capitalismo y la moderna teoria social o S. CARDÚS (Coord.), La Mirada del sociòleg.Proa.
 

Procedeix d'una família tradicional de classe mitjana. El seu pare era agent d'assegurances i la seva mare es dedicava a les feines de la llar. Estudia a la Universitat de Texas. Després de doctorar-se accedeix a la Universitat de Maryland i després a la de Columbia en la qual treballarà fins a la seva mort.
Mills sempre tenia pressa, porta una vida molt agitada (aventures amoroses, tres casaments i un fill en cada matrimoni).
La seva vida professional també és conflictiva: semblava que sempre estava baralat amb tothom. Es considerava ell mateix un marginat. A La imaginació sociològica (1959), Mills desafia al teòric més important de l'època, Talcott Parsons, sinó també al metodòleg més rellevant, Paul Lazarsfeld.
Mills no estava content amb la societat nordamericana, però això era una dels seus crítics més punyents.
Les obres més importants, a part de la ja citada, són White Collar (1951), una dura crítica a l'estatus professionl dels anomenats treballadors del coll blanc; Character and Social Structure (1953); The Power Elite (1956), on intenta demostrar que els EEUU est`va dominat per una petita minoria d'homes de negois, polítics i líders militars; The marxists (1962).

De la seva obra cal destacar:
- El seu esforç per mantenir viva la tradició marxista en la teoria sociològica.
- Els seus estudis sobre el poder.
- La seva idea d'imaginació sociològica.
- Se'l pot considerar un sociòleg radical.

Podeu consultar http://www.faculty.rsu.edu/~felwell/Theorists/Mills/index.htm, 

Emigra cap als EEUU a l'edat de 17 anys i des d'aleshores hi viu i hi treballa. Sha dedicat a l'estudi dels aspectes culturals dels processos de modernització, i, sobretot, a la sociologia de la religió. Actualment és professor de la Universitat de Boston i dirigeix l'Instutut for the study of economic culture, dedicat a l'estudi sistemàtic de les relacions entre el desenvolupament econòmic i el canvi sociocultural a diferents parts del món.

Les seves obres més conegudes són:
Invitació a la sociologia.(1963)
La construcció social de la realitat. (1967)
Per una teoria sociològica de la religió. (1967)
La revolució capitalista.(1986)
La rialla que salva. (1997)
 

Neix en un poble dels pirienus en el si d'una família d'origen humil. El pare de Bourdieu era funcionari de corrreus. El 1951 accedeix a l'École normale supérieure, on s'enfronta a la cultura burgesa, expreriència que, segons alguns testimonis, li provocarà un cert ressentiment contra el món intel·lectual de París (1). Contràriament a molts dels seus companys, no s'afilia al Partit Comunista: manifesta una gran desconfiança cap als difeferents aparells de direcció. El 1955 marxa cap a Algèria com a agregat de Filosofia a la Facultat de lletres d'Alger. Aquí és on porta a terme els seus primers treballs sobre les transformacions socials d'Algèria.
El 1961 torna a França i dóna classes a la Sorbona i després a la Universitat de Lile. El 1964 és nomenat director d'estudis a l'École pratique des hautes études (futura EHESS). Publica les seves primeres enquestes sobre l'escola i les pràctiques culturals (Les héritiers. Un art moyen). En aquesta època està sota la tutela de Raymond Aron, el qual li confia la codirecció del Centre européen de sociologie historique.
La crisi del maig del 68 el deixa escèptic: no en publicarà una anàlisi fins el 1984 al darrer capítol de L'homo academicus.
A partir d'aquesta època,Bourdieu persegueix l'objectiu de fundar la seva pròpia escola de sociologia: cra el 1975 la seva revista de sociologia, Actes de la recherche en sciences sociales. El 1979 publica La distintion i el 1981 rep el nomenament com a membre del Collège de France.
A partir dels anys 90, passa a ser un intel·lectual conegut arreu del món, principalment als EEUU, on hi viatja amb força freqüència.
A partir dels anys 90, canvia d'estratègia. L'obre La Misère du Monde (1993) es presenta com una altra manera de fer política. Al 1995 dóna suport als vaguistes, el 1998 al moviment d'aturats, així com als intel·lectuals algerians. Finalment esdevé un crític del neoliberalisme.
Notes:
(1) D. Swartz, Culture and Power : The Sociology of Pierre Bourdieu, University of Chicago Press, 1997.

Les seves principals aportacions teòriques:
- La reproducció social des de l'educació.
- Intenta superar l'oposició Objectivisme-subjectivisme, centrant-se en la pràctica, entesa com el producte de la relació dialèctica entre acció i estructura.
- Els conceptes de Camp social i Habitus, i els conceptes de Capital econòmic, social i cultural.

Podeu consultar http://www.pages-bourdieu.fr.st/, P. BOURDIEU i L.J.D. WACQUANT, Per a una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder, 1994. i A. ACCARDO, Initiation à la sociologie. Bordeaux: Le Mascaret, 1991.