Des del punt de vista
de l'estructura social, el concepte de desigualtat social ens remet a l'accés
diferencial de les persones als recursos; i el seu estudi és fonamental
per tres motius: 1) Perquè l'accés als recursos està
relacionat amb les condicions de vida de la gent (salut, habitatge, alimentació,,,);
disposar o no de recursos pot condicionar la integració a la societat.
2) L'anàlisi de la desigualtat és important per la relació
que hi ha entre els recursos i el poder. Tenir un cert grau de poder és
fonamental per defensar els propis interessos. 3) Perquè, des de
l'accés desigual als recursos i al poder, es poden generar dinàmiques
d'identificació col·lectiva que tinguin la seva base en condicions
de vida similars. Per tant, la desigualtat és a la base de la xarxa
de relacions socials que constitueixen l'estructura social.
L'origen de la desigualtat
cal buscar-lo en els processos socials i no en causes naturals i/o sobrenaturals
(els designis dels déus feien més riques unes persones que
altres). Avui, molta gent encara pensa així; però si s'estudien
els mecanismes de funcionament de la nostra societat, es poden descobrir
els processos socials que generen la desigualtat social.
Els entesos afirmen,
en general, que, malgrat que la desigualtat ha existit sempre, és
quan les societats es doten d'una organització i una tecnologia
que permet produir i acumular riqueses, que la desigualtat es fa més
evident. Per aquesta raó, podem afirmar que en les societats que
han desenvolupat sistemes productius que permeten l'acumulació de
riquesa, l'origen de la desigualtat es troba en bona mesura en la divisió
social del treball.
La nostra societat
(capitalista) organitza la divisió del treball en dos grans àmbits
(o institucions): 1) El mercat de treball: es refereix a l'àmbit
de la producció a canvi d'un salari. En aquest àmbit hi trobarem
ocupacions amb més salari, d'altres amb més prestigi, unes
de més estables, altres de no tant, etc. 2) La família: El
treball dins la família és un treball ocult, perquè
no és reconegut, no és valorat i no rep cap remuneració.
I es distribueix segons el repartiment dels papers familiars.
El Capitalisme
i les classes socials
|
La desigualtat
per raons de gènere
|
La desigualtat
per raons d'edat
|
La desigualtat
per raons ètniques
|
El Capitalisme i les classes socials
El capitalisme, fenomen
social que apareix a Europa a mitjan sele XIX, es refereix a la producció
per a un mercat amb la finalitat d'obtenir beneficis (acumular capital).
El capitalisme coincideix amb l'existència d'empreses industrials,
amb una organització racional de la producció i amb la utilització
de màquines.
L'eix central d'aquesta lògica
és el mercat: per aconseguir acumular capital cal anar ampliant
els mercats.
La força de treball esdevé
una mercaderia més; d''aquí el nom de mercat de treball (compra-venda
de força de treball). El poder econòmic i polític
el deté la burgesia. Les relacions de producció es basen
en la propietat privada dels mitjans de producció. Es concentra
mà d'obra a les ciutats. L'Estat passa a ser el principal instrument
d'organització de les relacions socials. A més, suposa un
canvi cultural: implantació a la societat de nous valors (racionalitat,
eficàcia, individualitat, competitivitat). Això fa que la
majoria de les relacions entre les persones estiguin fortament determinades
per les regles de l'economia i del mercat.
A partir dels anys 70
alguns sociòlegs han de la Societat post-industrial (BELL i TOURAINE),
tenint en compte dos aspectes: 1) Els canvi profund de l'estructura productiva,
que estaria passant a ser productora de serveis en comptes de productora
de mercaderies. 2) El paper clau de la innovació científica
i tecnològica que condiciona la manera de produir i els objectius
de la producció, alhora que revoluciona les bases del poder i de
la distribució de recursos.
En aquesta etapa
recent, caracteritzada per la internacionalització de l'economia
i de la política -el que alguns anomenen globalització-,
es produeixen una sèrie de canvis:
1. Canvis en la producció i l'ocupació:
les ocupacions industrials han disminuït enormement, s'han incrementat
les ocupacions de serveis (amb diferències en la qualificació
necessària), el treball és cada cop més autònom
(depèn cada vegada més dels treballadors), el treball és
cada vegada més precari (augment de l'atur,
treball temporal o a temps parcial,
economia submergida), incorporació massiva de la dona
al mercat laboral, etc.
2. Canvis en la propietat i en l'estructura
productiva: Canvia el sentit de la propietat dels mitjans de producció:
amb la societat anònima (molts propietaris) la propietat dels mitjans
de producció s'ha despersonalitzat.; propietat no equival a poder:
el poder emana del control sobre la producció, sobre les decisions,
etc.
3. Canvis culturals: la generalització
del dret a l'educació ha fet augmentar el grau de qualificació
de la població , però no les possibilitats de mobilitat social
(les condicions de partença -sexe, classe, ètnia, etc.- són
determinants; generalització de la sanitat; dret a votar, etc.
4. Desaparició del conflicte social:
pràcticament no hi ha conflicte sindical; les negociacions són
principalment individualitzades i corporativistes.
Es pot establir que l'estructura de classes de la societat capitalista és la següent::
La burgesia: el seu origen es troba
en les comerciants del segle XVI que amb el comerç colonial troben
noves possibilitats per a l'enriquiment. Amb la Revolució Industrial
s'obren noves possibilitats de producció que aprofita la burgesia.
Per això, el poder de la classe burgesa es basa en la propietat
i el control dels recursos i la tecnologia. Cal fer algunes distincions
dins de la burgesia: segons el mercat es pot parlar de burgesia industrial
i de burgesia financera; segons el poder, d'alta burgesia i de baixa burgesia.
Avui, en general, la burgesia és qui imposa els seus valors i posseeix
el poder.
La classe obrera: procedeix de
l'agricultura i del sector dels artesans. La industrialització originà
la seva proletarització, ocupant-los en fàbriques i concentrant-los
en la perifèria dels nuclis urbans. La proletarització també
suposà la precarització de les seves condicions de treball
i de vida. La classe obrera, tot i que hi ha diferències (peons,
obrers especialitzats, homes, dones, nens, natius, immigrants, etc.), es
caracteritza per unes condicions bastant comunes d'existència i
per la manca total de privilegis. A principis dels anys 30 es produeix
una millora de les condicions de vida per la importància que es
dóna a la incorporació de la classe obrera al consum (apareixen
els subsidis d'atur, empreses estatals, ensenyament obligatori, sanitat
pública, etc.)
Les classes mitjanes: es tracta
de posicions intermèdies entre la burgesia i la classe obrera sense
unes fronteres clares entre elles ni amb una ideologia ni entitat pròpia.
En la primera fase de la industrialització estaven formades pels
petits propietaris; després s'hi van incorporar els professionals
liberals, els tècnics, els funcionaris, etc. Aquests grups es troben
més a prop de la burgesia que de la classe obrera, i es caracteritzen
per una ideologia conservadora (importància de la propietat, de
la família, de l'esforç personal, del treball, etc.).
Els camperols: a Europa s'ha viscut
un procés de reducció d'aquest sector i la seva progressiva
incorporació al sistema capitalista. Hom pot distingir avui tres
grups: una agricultura capitalista, basada en explotacions molt productives
i tecnificades; petites explotacions agrícoles, condemnades a desaparèixer;
i explotacions mitjanes, modernitzades, però que tenen difícil
la supervivència.
Ara bé, avui, per comprendre millor quina és l'estructura de classes caldria tenir en compte el següent:
1. Quina és la naturalesa del poder
i qui el deté? La societat actual s'ha fet molt complexa, per la
qual cosa es pot parlar de centres diferenciats de poder: l'econòmic,
el polític, les comunicacions, la ciència, etc. El poder,
doncs, no neix només de l'economia, sinó també de
la política, etc. Malgrat tot, el poder econòmic segueix
essent clau.
2. Quina és la naturalesa de les
relacions entre classes? El conflicte entre classes s'ha institucionalitzat
i, fins i tot, regulat. De totes maneres, han aparegut nous moviments de
protesta: feminista, ecologista, pacifista, ONGs, homosexual, juvenil,
que estan integrats per membres de les classes mitjanes.
3. Existeix una classe dominant com ho
era la burgesia? El primer que cal constatar és la complexitat dels
sectors dominants en les societats desenvolupades. Les fonts de poder són
diverses i els interessos també. Avui s'ha fet més invisible
que la riquesa es concentra en poques mans:
perquè el poder prové tant de la propietat dels mitjans de
producció com del control i la qualificació. El poder avui
és control o influència sobre els recursos. Podem afirmar,
doncs, que encara existeix una classe dominant, però que està
molt diversificada internament.
4. Com és la classe obrera? La
classe obrera ha sofert una sèrie de canvis: aburgesament (adopció
de l'individualisme, el consumisme, etc.); desunió provocada per
la diversitat d'ocupacions, de sous,
de problemes; reducció del nombre de treballadors industrials i
augment del sector serveis, que és més diversificat.
5. Han canviat les classes mitjanes? Les
classes mitjanes juguen un paper integrador i apaivagador del conflicte.
Són les que defensen valors com el consum creixent, expectatives
de mobilitat, l'individualisme. I basen la seva posició en l'educació
i en el prestigi del seu treball. Hom pot distingir-hi dos grups:
La desigualtat
per raons de gènere
Una de les formes més
visibles de desigualtat és la que es produeix per raons de gènere.
Des que naixem ens vesteixen diferent i s'espera de nosaltres un comportament
diferent en funció del sexe. A les societats capitalistes, la dona
i l'home són iguals davant la llei, però no ho són
realment. Només cal consultar algunes estadístiques per adonar-se
que encara hi ha àmbits majoritàriament masculins (política,
esport, etc.) i àmbits majoritàriament femenins (feines de
la llar, infermeria, educació, etc.), que la taxa d'activitat dels
homes és molt superior a la de les dones, etc.
El concepte de gènere
s'utilitza per tal de diferenciar els trets biològics (som mascles
o femelles) de la construcció social masculí/femení.
És a dir, a partir de la diferència sexual es construeix
la desigualtat de gènere: no hi ha treballs femenins, sinó
que els hi fem.
La forma per excel·lència
de domini de l'home sobre la dona es desenvolupa a través de la
divisió sexual del treball. I, malgrat les aparences, ha canviat
molt poc. Només cal fer una ullada a com es reparteixen les feines
de la llar.
Històricament,
el repartiment de tasques segons el sexe (els homes treballen fora i les
dones a casa), prové del segle XIX i és una característica
típicament burgesa: es separà l'esfera pública dels
homes (política i economia) de l'esfera privada per a les dones
( llar familiar).
La desigualtat
per raons d'edat
Es tracta de desigualtats
menys importants que les de classe, gènere o ètnia, que es
caracteritzen pel seu caràcter transitori i pel fet d'estar produïdes
per la inactivitat laboral. En el món actual hem passat d'una societat
en la qual l'augment de l'edat tendia a conferir poder i recursos a una
societat en què vells i joves tenen menys accés als recursos
econòmics i de poder.
En les societats avançades, joves i vells pateixen nivells alts de pobresa, i no hi ha massa acord sobre les causes d'aquest problema:
- Uns diuen que les desigualtats d'edat
es donen perquè l'edat s'utilitza com a criteri d'assignació
de rols.
- Altres diuen que la sortida del mercat
de treball (la no entrada en el cas dels joves) és l'element clau
per a explicar la precarietat de recursos d'aquests grups d'edat. En el
cas de les dones, aquesta precarietat augmenta (dones - velles - soles
- pobres).
El que sí que és clar és que aquest tipus de desigualtat va essent cada vegada més rellevant.
La desigualtat per raons ètniques
La ciència considera que dins l'espècie humana no existeixen les races. De fet, el terme <<raça>> és una creació humana, una creació socio-històrica que pretén justificar certes desigualtats en funció de les diferències físiques externes. El terme <<etnicitat>>, en canvi, es refereix a la identitat cultural, a les pràctiques culturals que distingeixen una comunitat d'una altra. Per això, els membres d'un grup ètnic es veuen a si mateixos culturalment diferents d'altres grups de la societat, i són percebuts pels altres d'igual manera. Aquestes diferències poden provenir del color de la pell, de la llengua que parlen, de la seva història, de la religió, etc.
Ara bé, les distincions
ètniques no són neutrals: estan associades a formes de desigualtat
econòmica o de poder. Per això cal incloure-les a l'anàlisi
de la desigualtat social (classes, grups de status, gènere, etc.).
- En el cas de la desigualtat de classe,
els fenòmens del racisme
i de la xenofòbia estan relacionats amb la immigració
econòmica; és a dir, hom és racista amb els immigrants
pobres dels països del Tercer Món i no amb els esportistes.
- En el cas del gènere, l'ètnia
posa de relleu que les dones, tot i que són tractades com una categoria
homogènia, pateixen fortes desigualtats internes; per exemple, la
desigualtat de gènere és diferent per a les dones blanques
i per a les dones negres.
Índex, Desigualtats socials, Dades Estadístiques, Teòrics, Llibres, A l'aula, Links