Contingut.

Les imatges tenen un assumpte, el seu tema; tot el que hem vist fins ara (tècnica, composició...) només té per objectiu presentar amb claretat l'assumpte, que ha de ser l'objectiu més important de l'artista.

Avui els motius ja no són els mateixos que abans però està bé veure la seva classificació tradicional.

Grans assumptes...

Fins el segle XIX els assumptes més importants eren els religiosos, i al capdamunt de tot els referits als Sagraments (Bateig, Eucaristia...). Després venien els històrics i el retrat, la expressió de la figura humana.

A l'esquerra, Déu està infonent la Vida a Adam, el primer de tots els homes, ajagut al fang, del que Déu l'ha format.

MIQUEL ÀNGEL: La Creació de l'Home, fresc, Capella Sixtina (1508/12). A: GOMBRICH: Historia del Arte, 308.

Un estol d'àngels acompanya al Creador i contemplen, meravellats, com l'Home és a la Seva imatge i semblança.

.... i petits assumptes.

HOBBEMA: El Camí de Middelharnis, oli sobre tela, cap el 1680, Galeria Nacional, Londres (The Medici Society).

Més avall estava el paisatge, els animals i les flors i, abaix de tot, el mengar.

Hobbema pinta el camí com si nosaltres l'estiguessin seguint. L'efecte de profunditat està molt ben aconseguit. Cal fixar-se també en el cel, magnífic; és un pintor que sap fer el que no es veu: l'aire.

A vegades la classificació dels assumptes no és molt clara: aqui ens trobem amb una natura morta; normalment es pinta menjar o atuells de la llar; però aquesta imatge és una reflexió sobre la brevetat de la vida i l'arribada de la Mort.

CLAESZ, Calavera, oli sobre tela, Maurithuis, La Haya. A: SCHNEIDER, La Natura Morta, 86.

El llum que s'apaga és la vida que s'escola; el rellotge manifesta el pas inexorable del temps, el got volcat que tot es perd, i la calavera el domini de la mort sobre tota criatura.

Així, un assumpte que, d'entrada, semblava poc important, la natura morta, s'ha fet trascendent i s'ha convertit en una meditació sobre la vida i la mort.

D'altra part, aquestes idees eren molt importants al Barroc: va ser una época de moltes guerres i terribles epidèmies, a les que moria molta gent: la Mort era un fet molt més proper del que és ara per a nosaltres (tot i que no sóm immortals).

Això no solament es veu a la pintura sino també a la poesia de l'época, per exemple, al poema de Shakespeare, meravellosament traduit per Josep Maria de Sagarra:

Aspres vents baten els suaus brots de Maig,/ i el prèstec de l'estiu té una data massa curta,/ i tota bellesa declina la seva bellesa,/ madurada per l'us o el curs de la natura; / però el teu etern estiu no s'esgota,/ ni es malmetrà la possessió de la teva bellesa,/ ni la Mort podrà dir que rondes la seva ombra, /perquè, en versos immortals, creixeràs en el temps, /i mentre un home pugui alenar,/o uns ulls puguin veure, /viuran els meus versos, i això, a tu, et donarà Vida.