Art del Renaixement
Quattocento: Escultura.
L'any 1401 es va decidir renovar les portes del Baptisteri de Florència, davant de la Catedral. Es va convocar un concurs per triar l'escultor que es faria amb l'encàrrec. D'entre els participants van destacar Brunelleschi (que també tenia formació d'escultor) i Ghiberti. Els hi van dir que fèssin un relleu que presentés el Sacrifici d'Abraham (figura). Va guanyar Ghiberti.
El Concurs de les Portes, els dos relleus de Burnelleschi i Ghiberti.
La idea de Ghiberti va agradar més perquè feia encaixar millor les diferents parts de la História, mentre que la unitat en el panell de Brunelleschi era més forçada i els moviments dels personatges més contorsionats.
Va trigar més de vint anys en completar l'obra, amb temes de l'Antic Testament.
Guiberti: Les primeres portes del Baptisteri de Florència.
Ghiberti ha respectat el disseny dels medallons on s'emmarquen els seus relleus, amb un plantejament molt propi del Gòtic; aconsegueix presentar els temes aprofitant les línies estructurals dels marcs per treure el màxim profit expressiu a les històries; el renaixentisme està en els detalls més que en el plantejament general.
El seu treball va complaure moltíssim i li van encarregar llavors unes noves portes on Ghiberti mostra la maduració de l'esperit renaixentista: les primeres no s'aparten de l'estil gòtic; els medallons dins dels que es troben les imatges s'inspiren en els que, cent anys abans, havia fet Pisano per unes primeres portes, de caire ben gòtic; els motius són de fet afegits moderns (és a dir, d'inspiració clàssica) dins d'una composició plantejada que pertany al darrer gòtic. En canvi, per les segones (1424-1452), amb històries (concepte desenvolupat per Alberti per referir-se als assumptes) del Nou Testament, el caràcter és ben nou, plena i profundament renaixentista: sentit de la proporció, us de la perspectiva, valor del dibuix, percepció de la natura...
Donatello (1386-1466) és un altre escultor florentí de qui ens ha quedat, entre d'altres peçes, el David de bronze (cap el 1440), el Sant Jordi i el Condottiero Gattamelata (1443-1453).
El David ens presenta el pastor com un noi que tot just ha deixat de ser nen, vencedor amb la fona del gegant que ha quedat degollat als seus peus: és una bona imatge de lhome renaixentista ideal, ben decidit, i segur del que fa. El David el va fer dues vegades, en marbre i en bronze.
En canvi, el Sant Jordi presenta un noi més gran, un guerrer jove, armat, amb tanta vitalitat i energia que els florentins deien que es movia a la pedra; expressa l'essència de la ciutat, petita però decidida a ser lliure, sempre vigilant, com el Sant, a punt d'usar les seves armes; és un altre aspecte de la idea de l'home del Renaixement.
Encara una altra visió de l'individu del Renaixement ens la dóna Donatello en el Condottiero Gattamelata; un condottiero era un soldat que lluitava a sou, com un mercenari (i Gattamelatta vol dir gat astut, en italià). Ens presenta el cavaller cristià com si fos un emperador romà (pren com a model l'escultura equestre de Marc Aureli); això vol dir que no hi ha contradicció entre la virtut (virtus) dels Antics i els moderns herois cristians, produint-se una concordància, tema que interessarà moltíssim als autors del Renaixement: ser del seu temps segons la manera de ser dels Antics.
Ghiberti, El Condottiero Gattamelatta.
El condottiero Gattemalatta era un mercenari que havia lluitat per defensar els interessos venecians; un cop ja vell es va retirar a viure a Pàdua i va deixar al seu testament dit que es fes un monument per donar testimoni de la seva glòria. La seva família va contractar l'obra amb Donatello i es va decidir fer un retrat a l'antiga; no es tracta d'un retrat precisament fidel, sino més aviat idealitzat: presenta un personatge decidit (amb una boca molt voluntariosa, de llavis serrats) que està passant revista als seus soldats, duent a la mà aquest bastó que és diu bengala i era l'emblema dels generals. El cavall posa un unglot damunt d'una bola de canó, com si dominés el Món. És tracta d'una obra molt continguda, sense cap detall accessori, formant-se tres línies mestres en la composició: la vertical del guerrer, damunt la montura, l'horitzontal del moviment indicat del cavall, tan natural, i la diagonal que formen l'espasa i la bengala, semblant voler senyalar, cap el cel. No és una escultura funerària, ell està enterrat dins el temple de Sant Antoni, un dels llocs de peregrinació més importants, a l'època, del Nord d'Itàlia, i està posada sobre un peu afora del temple, on, fins el segle XVIII, hi va haver un cementiri.
