Anterior

  • Sense dubte, Arquímedes fou la figura màxima de la matemàtica grega i un dels més grans científic-matemàtics de tots els temps. Nascut a Siracusa (Sicília) l'any 287 aC, es va educar a Alexandria (Egipte), però aviat va tornar a la seva ciutat natal, on va fer un intens treball científic fins que va morir. Al final de la seva vida va participar en la defensa de Siracusa contra els romans, construint armes de guerra (catapultes, sistemes de miralls per incendiar naus,...) amb les quals es va aconseguir endarrerir notablement la conquesta de la ciutat. L'any 212 aC, però, la ciutat va caure en poder de les tropes del general Marcel, i durant el conseqüent saqueig, Arquímedes morí travessat per l'espasa d'un soldat romà, tot i que Marcel, segons ens conta Plutarco, havia ordenat que l'agafessin viu i no li fessin cap mal.
  • Els treballs d'Arquímedes són autèntiques memòries científiques, treballs originals en els que sempre s'aporten elements nous, no coneguts fins llavors. Per fer-los, va utilitzar rigorosament el mètode euclídeo de fixar exactament les hipòtesis i enunciar i demostrar curosament els teoremes subsegüents. Tota la seva obra fou escrita en varis tratats; De l'esfera i el cilindre, Dels conoïdes i dels esfereïdes, Quadratura de la paràbola, De la mesura del cercle i El Sorral, són els seus principals escrits sobre matemàtiques, encara que Arquímedes te també destacats escrits sobre estàtica, com ara el que porta el títol De l'equilibri dels plans, en el qual enuncia la llei d'equilibri de la palanca, i en hidrostàtica, com el de títol Dels cossos flotants, en el qual estudia científicament l'equilibri dels cossos submergits i enuncia el que coneixem avui com a principi d'Arquímedes. Sembla ser que aquest descobriment el va fer quan es banyava, pensant com resoldre un problema que li havia encarregat el rei Heró de Siracusa.
  • En mecànica, Arquímedes va fer nombrosos treballs; va definir, per exemple, la llei de la palanca i es considerat com l'inventor de la politja composta. Durant la seva estada a Egipte, va inventar també el cargol sense fi per a pujar l'aigua de nivell.
    Arquímedes va passar la major part de la seva vida a Siracusa, dedicat a la recerca i i als experiments. Malgrat no tenir cap càrrec públic, durant la conquesta de Sicília per els romans es va oferir, com ja hem dit, a les autoritats de la ciutat i molts dels seus instruments mecànics van ser utilitzats per defensar-la. Entre la maquinària de guerra la invenció de la qual se li atribueix, està la catapulta i un sistema de miralls amb els quals incendiava els vaixells enemics enfocant-los amb els raigs del sol.

  • En el camp de las matemàtiques pures, es va avançar a molts dels descobriments de la ciència moderna, com ara el càlcul integral, amb els seus estudis d'àrees i volums de figures sòlides corbades i d'àrees de figures planes. Va demostrar, per exemple, que el volum d'una esfera és dos terços del volum del cilindre que la circumscriu, i va trobar i va demostrar les fórmules de l'àrea del cercle, la de la superfície de l'esfera, la de l'àrea tancada per un segment de paràbola, etc. No només això, sinó que, a més, va tenir la idea de fer servir mètodes mecànics per a obtenir resultats matemàtics, que després demostrava rigorosament seguint mètodes de demostració de matemàtics anteriors tales com Euclides o Eudoxe (mètode d'exhaució).
  • A la dreta podeu veure el mètode que va utilitzar per obtenir aproximacions del nombre pi (passeu el ratolí per sobre):Va construir polígons regulars inscrits i circumscrits a una circumferència, fent així una estimació de la longitud d'aquesta mitjançant els perímetres dels polígons. Així, va arribar a treballar amb polígons de fins a 96 costats i llavors va deduir que pi s'havia de trobar necessàriament entre las fraccions 223/71 i 22/7, és a dir, entre 3'1408... y 3'1428..

  • La seva obra mestra, però, potser sigui Sobre l'esfera i el cilindre, en la qual determina àrees i volums d'esferes i cossos relacionats, aconseguint així per a sòlids tridimensionals allò que ja havia aconseguit per a figures planes en el seu escrit Mesura del cercle. Aquesta fou al menys l'obra que el mateix Arquímedes considerava com el seu triomf més gran, ja que va demanar que es gravés a la seva tomba la imatge d'una esfera i un cilindre circumscrit, amb la inscripció Vcil = 1'5 Vesf.
  • També es va interessar Arquímedes per qüestions aritmètiques, com ho demostra la seva obra El Sorral, amb la qual pretén provar que el nombre de grans de sorra que omplís tot l'univers es podria comptar i, fins i tot, numerar. L'interès d'aquesta obra és doble: Per una banda, crea un sistema de numeració propi per a treballar amb grans nombres, i d'altra banda, és l'únic escrit en el que demostra tenir bons coneixements astronòmics, donant fins i tot un mètode per calcular el diàmetre aparent del Sol.

Ý

Sobre qualsevol cos submergit en un líquid actua una força cap amunt (empenyment) el valor de la qual és igual al pes del líquid que ha desallotjat (figura a la dreta).

   
 
Llegenda associada al principi d'Arquímedes.
Diuen que el rei Heró de Siracusa havia lliurat a un joier una certa quantitat d'or perquè amb ella li fes una corona. Quan ja estava acabada, la gent deia que el joier havia substituït una part de l'or per una quantitat equivalent de plata, devaluant així la corona i, per la qual cosa, enganyant al rei. Llavors, aquest va demanar Arquímedes que descobrís si veritablement havia estat enganyat. Arquímedes, capficat en el problema, va descobir un dia la solució mentre es banyava i llavors, saltant del bany, va córrer totalment nu pels carrers de Siracusa cridant: ¡eureka! ¡eureka!. Ell  havia descobert que, pesant el volum d'aigua desplaçat per la corona en submergir-la, podia esbrinar si contenia la mateixa quantitat d'or que el rei havia donat al joier.


Imaginem una línia trencada ABC (segment AC doblat en un punt B). El seu punt mig, M, es pot determinar mitjançant el següent mètode:

  1. Es fa l'arc de circumferència que passa pels tres punts A, B y C.
  2. Es calcula el punt mig, M', de l'arc de circumferència AC.
  3. Llavors, la perpendicular a BC traçada por M' dóna sobre BC el punt mig, M, de la corda doplegada ABC.
Curiosament, utilitzant aquest teorema, es pot deduir la fórmula trigonomètrica sen(x-y) = senx·cosy - cosx·seny

Quan hom diu que un vaixell desplaça 20 tones, podem saber el pes total del vaixell?. Quant val l'empenyment experimentat pel vaixell cap amunt mentre navega?

 
Anterior Inicio de página
[Dades personals] [Matèries] [Materials didàctics] [Curiostats] [Descàrregues] [Enllaços d'interès] [Humor, Cites,...]

Copyright (c) 2001 Francisco Gonzàlez Majàn
fgonzalezmaj@uoc.edu