Les
dones apareixen en la història de les matemàtiques ja
en l'antiguitat, i fan avui una activitat matemàtica més
gran que mai. Llavors, per què no es mencionen dones matemàtiques
anteriors al segle XX? La raó es un conjunt de barreres social
i culturalment imposades, entre les quals podríem citar:
Actituds
negatives no només sobre el seu talent científic
(per posar alguns exemples de personatges de molta influència
intel·lectual, val dir que el filòsof Kant
deia que era tan possible que una dona tingués barba com
que sentís preocupació per la geometria, i el
matemàtic De Morgan considerava les dones febles i
sense preparació física per a activitats científiques),
sinó també sobre la utilitat que les hi podrien portar
les matemàtiques (van aparèixer fins i tot dades
mèdiques mostrant que una dona que pensés massa podia
patir desviacions de la sang des de l'aparell reproductor cap al
cervell)
Dificultats
per aconseguir una educació matemàtica (en el
passat, potser degut al paper social que li van imposar sempre,
va ser estrany que una dona pensés en iniciar el difícil
camí d'arribar a prendre contacte amb matemàtiques
superiors; fins després de la 1a guerra mundial, era normal
que la dona no pogués accedir a llocs universitaris)
Manca de
recolzament i comprensió per rellevar la dona de les feines
quotidianes (la recerca matemàtica sempre ha exigit grans
dosis de temps; penseu, llavors, en el paper històric de
les dones, portat al seu màxim en el passat: criar fills,
cuinar, cosir, etc.)
|
|
- Hypatia
de Alexandria va néixer l'any 370 dC. El seu pare,
Teó d'Alexandria, dedicat completament a la recomposició
de les més celebrades obres científiques, la va
iniciar molt aviat al món de les matemàtiques i
la va convertir en professora de l'Escola d'Alexandria, on a més
de matemàtiques explicava doctrines filosòfiques
i va arribar fins i tot a ser la directora. L'any 415, però,
va ser víctima d'una multitud de cristians que, alentits
pel bisbe de la ciutat, la van martiritzar fins a matar-la al
carrer, arribant al punt de maltractar el seu cos després
de morta.
|
|
|
|
|
-
Casada
als 19 anys amb el marqués de Chatelet, 11 anys més
gran que ella i militar de professió, es pot dir que
Emilie du Chatelet, apart els seus freqüents enamoraments
(amb Voltaire, Maupertuis, el poeta Saint Lambert, de qui
va tenir un fill als 43 anys, etc.) va dedicar sa vida a l'estudi
i foment de les activitats científiques. Unida sentimental
i intel·lectualment amb Voltaire durant uns
quants anys, a qui va alliberar de ser empresonat a la Bastilla
amagant-lo a la residència que el marqués tenia
a Cirey, i gran estudiosa de Newton i Leibniz, va mantenir
constants contactes amb els més prestigiosos matemàtics
de la seva època (Bernouilli, Maupertuis, Clairaut,
Euler,...) als quals reunia sovint a Carey.
-
La
seva contribució científica més important
va ser la traducció del llatí al francès
dels Principia Mathematica de Newton, els quals feien
caure les teories de Ptolomeo sobre les lleis de l'univers
i són considerats per molts com el llibre de més
importància científica que mai ha estat escrit,
per a la qual cosa va necessitar, naturalment, instruir-se
notablement en geometria i astronomia.
|
|
- Pubilla d'una
família de 20 fills, Maria Agnesi va néixer
a Milà l'any 1718. Es va destacar aviat com a noia prodigi:
A més de l'italià, als 5 anys recitava versos en
francès, als 9 dominava el llatí, i poc després,
el grec, l'alemà i l'hebreu. Alentida pel seu pare, va
aprendre des de jove ciència i filosofia, i als 20 anys,
ja li van publicar el seu primer llibre, Proposicions filosòfiques,
on explicava els problemes de filosofia natural que apareixien
com a temes de les tertúlies científic-filosòfiques
habituals de l'època, tales com els de la naturalesa de
la calor, del vent, de la duresa dels cossos, etc.
- També
va fer l'esforç d'instruir als seus germans, experiència
que la va portar a escriure un llibre de text per a joves, Institucions
analítiques a l'ús dels joves italians, amb
el qual es guanyar un merescut reconeixement general. En ell explicava
propietats de les corbes emprant el càlcul: descobria els
seus màxims, mínims, punts d'inflexió, tangents,
etc. Hem de destacar el seu estudi sobre una corba de tercer grau,
corba
de la bruixa o corba d'Agnesi , similar al bord d'un mantó amb
el qual cobríssim una moneda.
|
|
- Víctima
de l'adversitat (la seva mare va morir quan ella tenia 14 anys,
només 4 dels seus germans van superar els 30 anys,...),
als 34 anys va morir el seu pare, i ella es va tancar a un convent.
|
|
|
|
|
- Nascuda
a París l'any 1776, Sophie Germain era filla d'un
diputat de bona posició econòmica, la qual cosa
li va permetre disposar a casa seva d'una bona biblioteca. De
petita ja estudiava matemàtiques a soles. Als 18 anys,
va aconseguir uns apunts de Lagrange (matemàtic e il·lustre
professor de l'Escola Politècnica) i, tement que aquest
menyspreés les seves idees pel fet de ser dona, li va
trametre els seus comentaris signant-los amb el pseudònim
masculí A. A. Leblanc. Lagrange va elogiar tales comentaris
i va insistir a conèixer l'alumne del pseudònim;
arrel d'això, es va convertir en el seu guia i la va
introduir a tertúlies científiques. Una cosa similar
li va succeir amb Gauss (un dels més bons matemàtics
de tots els temps), amb qui va mantenir correspondència
durant anys amagant-se sota el mateix pseudònim; finalment,
aquest va recomanar la Universitat de Gotinga, on ell era professor,
que l'anomenessin "doctora honoris causa".
- Els seus
treballs més coneguts són una demostració
parcial de l'últim
teorema de Fermat, i una teoria sobre l'elasticitat que
li va suposar el premi de l'Acadèmia de Ciències
i l'admissió en ella; era la primera dona que arribava
a membre de l'Acadèmia! Avui, a París, un col·legi,
un carrer i un hotel porten el seu nom.
|
|
- Mary Somerville
(1780-1872) es un exemple sense igual de vocació i
conformisme. Mare de 6 fills i dedicada de ple a les feines domèstiques,
el seu pare va fer l'impossible per evitar que estudiés,
i de fet no va començar a fer-ho fins que es va quedar
vídua del seu primer marit.
- Va arribar
a les seves mans el Tractat de mecànica celeste de
Laplace
i va acabar traduint-lo a l'anglès; però, per entendre
les matemàtiques en ell contingudes, amb una voluntat de
ferro, va dedicar el poc temps de què disposava a estudiar
primer els Elements d'Euclides i un tractat d'àlgebra.
- Va editar
també un llibre sobre la relació entre les diferents
ciències físiques, el qual va tenir una molt bona
rebuda.
|
|
|
|
|
- Filla del
poeta Lord Byron, Ada Lovelace va dedicar la seva
curta vida (1815-1852) a la promoció i defensa de Charles
Babbage, l'inventor de la màquina analítica
(origen de les computadores modernes, que utilitzava targetes
perforades i podia ser ja programada i dotada de la capacitat
de memoritzar) el qual va viure obertament enfrontat a la Royal
Society (organisme anglès integrat per famosos científics
de l'època). A més, va treballar amb De Morgan
i Babbage en teoria de les probabilitats.
- En el seu
honor, ADA és el nom d'un llenguatge de programació,
i ella mateixa és coneguda com a la primera programadora
de la història.
|
|
- Florence
Nightingale (1820-1910), infermera durant molts anys en hospitals
de guerra, va ser la gran especialista en estadística aplicada
a las necessitats mèdiques. Els seus estudis van permetre,
cap al mig del segle XIX, establir un sistema científic
d'avaluació de taxes de mortalitat. Va treballar amb Adolphe
Quetelet, considerat el pare de l'estadística científica,
i va ser una lluitadora incansable per la dignificació
del paper de las matemàtiques aplicades, arribant fins
i tot a oferir un suma de 2000 lliures a la Universitat d'Oxford,
si es creava amb ella una càtedra d'estadística
aplicada. Una neboda seva, del mateix nom que ella, va continuar
els seus passos, va fundar el Departament de Bioestadística
de la Universitat de Califòrnia i li va fer una campanya
de recuperació d'imatge de dona apassionada per l'estadística.
|
|
|
|
|
- Sonya
Kovalevsky, l'autèntic nom de la qual era Sofia
Kovalevskaia, va néixer a Rússia l'any 1850.
Als 18 anys, amb la idea de fugir de la dominació familiar
i continuar estudis a algun país més progressista,
es va casar amb un estudiant de paleontologia, Vladimir Kovalevski,
que tenia intencions d'anar a estudiar a Alemanya. A Heidelberg,
gràcies a la intervenció personal de Kirchoff,
la van acceptar com a estudiant de la Universitat. Allà
va tenir notícies de l'elevada reputació de
Karl
Weierstrass, professor d'Anàlisi Matemàtic
de la Universitat de Berlín, i se'n va
anar a estudiar amb ell. Va fer treballs de recerca sobre equacions
en derivades parcials, integrals abelianes y els anells
de Saturn, i va obtenir el doctorat l'any 1874, essent
precisament Weierstrass el seu director de tesi. Llavors,
el mateix Weierstrass va fer intents per què li
donessin algun lloc de professora universitària, però
no ho va aconseguir. Alguns anys després, Mittag-Lefler,
que també havia estudiat amb Weierstrass, li va
aconseguir un lloc de professora d'Anàlisi Matemàtic
a la Universitat d'Estocolm, la qual cosa trencava esquemes
per a una dona d'aquell temps.
- A Estocolm
va escriure el treball Sobre la rotació d'un sòlid
entorn d'un punt fix, el qual li va suposar el premi Bordin
de l'Acadèmia de Ciències francesa; així,
es va convertir en la segona dona de la història en obtenir
aquest premi.
|
|
- Emmy Noether
(1882-1935) va ser una de les grans especialistes d'àlgebra
del segle XX; segons va publicar Albert Einstein, va descobrir
mètodes que van resultar transcendentals per a les generacions
de matemàtics subsegüents i va contribuir a aclarir
certs conceptes que després ell mateix va necessitar en
desenvolupar la seva Teoría general de la relatividad.
Va treballar amb Félix Klein i amb David Hilbert, mestre
i deixeble que eren ja en els primers anys del segle XX dos dels
matemàtics de més prestigi, i amb Hermann Weyl,
amb qui va aprofondir estudis en una de les àrees més
abstractes de les matemàtiques: l'àlgebra no conmutativa.
Hi ha una estructura algebraica, la d' anell
noetherià, que porta el seu nom.
- Després
de varis intents infruictuosos, l'any 1919 se li va assignar un
lloc de professora a la Universidad de Gotinga, i quan amb la
revolució de 1933 els nazis van aconseguir el poder, essent
d'ascendència jueva, va haver d'emigrar i es va refugiar
als EE.UU. Malgrat haver estat ignorada durant anys per la comunitat
matemàtica, en el Primer Congrés Internacional d'Història
de les Matemàtiques, cel·lebrat a Sant Feliu de
Guíxols, es va fer un reconeixement públic de les
seves aportacions.
|
|
|
|
