| Nom científic: |
Erinaceus europaeus. |
| Família: |
Erinacèids. |
| Descripció: |
 Mamífer
que fa 23-30 cm de llarg, de color marró grisós,
amb el musell fosc.
Té orelles petites i potes curtes amb ungles grans.
Tot el dors està recobert de pues fortes i gruixudes
que fan 2-3 cm de llarg.
La part de sota està recoberta de pèl fosc.
|
| Alimentació: |
S'alimenta d'insectes, cucs de terra, sargantanes,
granotes, ratolins, ocells i també de fruits. |
| Reproducció: |
Després de l'aparellament la femella
gesta durant 5 setmanes. Les cries neixen sense pèls
i amb les pues molt toves. S'alimenten de llet durant unes 5
setmanes i assoleixen l'estat adult cap a l'any de vida. |
| Hàbitat: |
Viu als boscos, però també
se'l troba pels camps de conreu. |
| Costums: |
De dia descansa amagat sota fulles, pedres
o entre la vegetació arbustiva.
Surt per la nit a la recerca d'aliment.
Hiverna des de l'octubre fins al març.
És habitual que s'enrotlli fent una bola quan és
atacat pels enemics com la guineu o els gossos. |
| Altres informacions: |
Pot viure uns 10 anys, si bé molts
eriçons són atropellats pels cotxes quan travessen
les carreteres.
Un altre eriçó que trobem a Catalunya és
l'Eriçó africà (Erinaceus algirus),
més petit que l'eriçó comú i que
viu per sota dels 400 m d'altitud. |
