CLAVICÈMBAL: Família de corda pinçada

Instrument de tecla format per una sèrie de cordes ordenades segons la seva longitud i tensades entre dos punts damunt d'una caixa de ressonància.

La corda es posa en vibració amb un petit mecanisme que té una pua que pinça lateralment la corda. A través dels martinets al prémer una tecla s'activa aquest mecanisme.

És un instrument de volum i dinàmica uniformes, la pressió dels dits no varia el volum.

El clavicèmbal, o clave, es considera una cítara de teclat. Sembla que trobem el seu origen en el virginal, el qual va ser substituït per l'espineta i posteriorment, més perfeccionat pel clavicèmbal.

Al segle XII el teclat es va ordenar només amb l'escala diatònica. Cap al segle XIV-XV es van afegir les primeres alteracions (si bemoll i fa sostingut), i fins al segle XVII no va aparèixer la divisió de l'octava en dotze semitons (escala cromàtica).

Des del segle XVI al XVIII va ser un dels instruments domèstics preferits, tot i que també s'utilitzava en orquestres de cambra i música orquestral. L'arribada del pianoforte en va desplaçar el seu ús.

Parts de l'instrument:

Membres de la família: