Tornar a la pÓgina de forma
PÓgina inicial de pautes d'audiciˇ
PÓgina principal de la web
Preclassicisme o galant o rococó
Aquest estil, que es desenvolupa al segle XVIII, conviu amb el barroc i amb el classicisme. És per aquesat raó que se li donen diferents denominacions.
Sonata
La sonata preclàssica més característica és la escrita per teclat i estructurada en un sol moviment. Aquest acostuma a tenir una estructura binària o binària reexpositiva. El màxim representant d'aquest tipus de sonata és Domenico Scarlatti. Continuen escribint-se sonates d'estructura similar a les barroques, com les dels fills de J. S. Bach.
Concert
El concert galant incorpora la cadència, part que podem definir com solo, improvisat - almenys inicialment -, de tempo lliure i virtuosístic. Com el concert barroc, acostuma a tenir tres moviments: Allegro - Lento o Adagio - Allegro
Simfonia
Sonata escrita per a orquestra. Aquesta orquestra, però, és diferent a l'orquestra de corda barroca. A partir de l'orquestra de Mannheim, pensada per Johann i Karl Stamitz, aquesta és formada també pels instruments de vent fusta i trompes. Aquestes simfonies tenen tres o quatre moviments. Si és de tres, respon a l'habitual estructura d'Allegro - Lento - Allegro. Si és de quatre respon a la que serà comuna a la majoria d'obres instrumentals del classicisme, en quant a la successió de tempos.