| Emmarquem aquest estil entre els anys 1750 i 1825. La seva vital aportació a la música posterior és l'estructura formal, tonal i instrumental de les seves composicions, començant per J. Haydn, passant per W. A. Mozart i acabant amb L. v. Beethoven. |
| Sonata |
Peça instrumental per piano sol, o bé per instrument melòdic acompanyat de piano |
La seva estructura és comuna i habitualment és de quatre moviments. Consulteu la pàgina de la sonata |
| Grups de cambra |
Cal que consulteu els tipus d'agrupacions instrumentals. |
| Simfonia |
Sonata escrita per a orquestra. |
| Concert |
Peça instrumental que neix al barroc i subsisteix fins als nostres dies. Consisteix en un diàleg entre un solista i una orquestra. Acostuma a ser de caràcter virtuosístic. Aquest caràcter es desenvolupa, sobretot, en la cadència, que és un part en la qual el solista es queda sol. Antigament era improvisada. Habitualment es troba just abans de la coda. Pot haver-hi cadència en un, dos o tots els moviments del concert. L'estructura general habitual és amb tres moviments: Ràpid - Lent - Ràpid. En el classicisme, l'estructura interna més habitual de cadascun dels moviments és la del primer, segon i últim moviments de la sonata. |
| |
|
|
