| |
|
| Suite |
Peça instrumental estructurada en moviments que són danses o ritmes de danses. L'estructura bàsica és la formada per Allemande, Courante, Sarabande i Gigue. En el model que treballem, que és el que utilitza J. S. Bach per a moltes de les seves suites i partites, entre la Sarabande i la Gigue s'hi troba un dansa d'estructura ternària. Consulteu les característiques d'aquestes danses de la suite. |
| Fuga |
Peça contrapuntística que desenvolupa un tema - o subjecte - que s'acompanya d'un contratema - contrasubjecte -. Pot ser a dues o més veus. El tema es presenta sol la primera vegada. En el desenvolupament pot aparèixer ampliat, reduït, invertit, ... Acostuma a tenir una Coda. |
| Preludi |
Moviment inicial que introdueix una obra. El podem trobar tant en suites, com en sonates, com en altres peces instrumentals. En moltes ocasions es desenvolupa amb escales i motius arpegiats. En l'estil barroc, tenen aquestes mateixes característiques la tocata - peça per teclat de forma lliure - i la fantasia |
| Obertura |
Part instrumental que podem trobar introduint una òpera o una suite barroca Es presenta amb dues o tres parts diferenciades pel seu tempo. Segons l'ordre d'aquestes parts es diferencien dos estils: |
Estil francès |
Lent - ràpid i, opcionalment, una tercera part lenta. Els lents són d'un caràcter majestuós. Habitualment comencen amb algun acord. Hi dominen els ritmes de nota llarga - nota curta. El fragment ràpid acostuma a tenir un estil fugat. |
Estil italià |
Ràpid - lent - ràpid |
| Concerto grosso |
Peça instrumental, característica de l'estil barroc, en la qual dialoguen dos grups d'instruments: un de petit - solistes - i un de més gran - tutti -. Aquest darrer correspon a una orquestra basada en instruments de corda. Habitualment s'estructura en tres moviments: Ràpìd - Lent- Ràpid |
| Concert |
Peça instrumental que neix al barroc i subsisteix fins als nostres dies. Consisteix en un diàleg entre un solista i una orquestra. Acostuma a ser de caràcter virtuosístic. L'estructura general habitual és amb tres moviments: Ràpid - Lent - Ràpid. |
| Sonata |
La sonata barroca la definim com una peça instrumental per un, dos o tres instruments melòdics, acompanyats per un baix continu. N'hi havia de dos tipus: |
Sonata da camera |
Els seus moviments tenien nom de dansa. En moltes ocasions tenien un preludi seguit de tres o quatre moviments, talment com una suite reduïda. Són importants les de Corelli |
Sonata da chiesa |
Els seus moviments portaven la indicació del seu tempo. Tenien tres o quatre moviments. Les més característiques eren els trio-sonata, peces per dos instruments melòdics i baix continu. En molts casos la seva estructura és binària. El primer moviment Andante pot ser binari reexpositiu i amb una textura amb tendències contrapuntístiques. |
Andante (en les de 4 moviments) |
| Allegro |
| Adagio / Lento |
| Allegro |
| |
|
| Baix continu |
El baix continu és una de les característiques principals i primorials de l'estil barroc. Consisteix en una línia melòdica al baix - habitualment tocada per un violoncel o un fagot - i una realització harmònica - habitualment feta per un clavicèmbal - |
| |
|
