| Ens referim a la relació que s'estableix entre les diferents veus - enteses com a melodies - d'una obra. En destacarem tres: |
| Monodia |
És la textura que es dóna quan un grup de gent canta la mateixa melodia o quan els instruments toquen la mateixa melodia. Potser a l'uníson o a octaves. Tant hi fa. És característica del cant gregorià i dels himnes. |
|
| Polifonia |
També en diem contrapuntística. És aquella textura en la qual hi ha diferents veus, cadascuna de la quals canta, o toca, una melodia independent. És característica del Renaixement. |
|
| Homofonia |
És la textura "vertical". Aquella en la qual les veus, que canten diferents notes, ho fan alhora. Si són peces vocals, totes les veus diuen la mateixa lletra amb el mateix ritme. És característica dels corals i de moltes cançons renaixentistes. |
|
| Melodia acompanyada |
És una variant de la textura homofònica. Com indica el seu propi nom és característica de les cançons, dels adagios, ... |
|
