| Amb el guió ens referim a escriure en lletres les diferents parts de la peça. Allò que alguns de vosaltres haureu fet amb colors en els musicogrames. Nosaltres, a cada tema o part de l'obra li donem una lletra. A la primera part la "a". Si es repeteix escrivim [:a:]. Si no és repetició literal, escrivim a'. Si és diferent li donem la lletra "b". De vegades dos o més parts en fan una de més gran, com per exemple passa als Minuets, on n'hi ha dos i després es fa Da Capo. En aquest cas el guió que seria [:a:] [:b:], referit al Minuet I; [:c:] [:d:], referit al Minuet II i a b referit al Da Capo al Minuet I, es transformarà en A, en referència al Minuet I, B, en referència al segon, i A, pel Da Capo. Ho podeu veure al 3r moviment de la sonata clàssica. |
L'estructura és com el resum del guió. Per la seva qualificació no tindrem en compte la quantitat de vegades que una mateixa estructura es repeteix. Les que tindrem en compte són: |
| Monotemàtica |
Aquella que només té una frase, habitualment formada per dos períodes. |
| Binària |
És la que té dues parts. Habitualment la primera serà de final suspensiu i la segona de final conclusiu. El seu guió és [a] [b]. |
| Binària reexpositiva |
Té dues parts, però dins de la segona hi trobem una menció de la primera. També se'n diu forma lied, perquè és característica de la cançó alemanya del S XIX. El seu guió és [a] [ba]. |
| Ternària |
És l'estructura característica dels Minuets, Scherzos i en general les peces que s'interpreten amb un Da Capo. El seu guió és A B A. |
| Rondó |
És l'estructura de les peces que tenen una tornada i diverses estrofes separades, o ajuntades depèn com es miri, per aquella. Habitualment comença per la tornada que es presenta repetida. Com a mínim tenen dues estrofes, de manera que el seu guió mínim és [:a:] b a c a. |
| Lliure per seccions |
Les frases es van succeint sense relació entre elles. Habitualment es dóna en peces explicatives. |
| |
|
| |
|
