| Aquesta estructura és l'habitual de les peces instrumentals a partir de l'estil clàssic. |
1r moviment |
Pot tenir una introducció lenta que ens recorda la primera part de les obertures d'estil francès, pel seu ritme |
Acostuma a tenir un tempo Allegro, compàs de  i forma sonata |
| Tema a |
pont |
Tema b |
Coda |
|
Tema a |
pont |
Tema b' |
Coda |
|
Exposició |
Desenvolupament |
Reexposició |
Coda |
El tema a acostuma a ser de caràcter rítmic i picat i el terma b de caràcter melòdic i lligat. En aquesta part, el tema b no es presenta en tònica |
S'elaboren i barregen els dos temes. Processos modulants |
La reexposició no és literal. El tema b, ara sí que es presenta en tònica. |
Acostuma a haver-hi una coda final del moviment. |
2n moviment |
Acostuma a ser de tempo Andante o Adagio. La seva estructura pot ser binària, binària reexpositiva o tema amb variacions. |
3r moviment |
Respon en tots els casos a la característica estructura ternària, formada de parts d'estructuctura binària. També mantenen el compàs ternari. El minuet manté les característiques del minuet barroc |
A |
B |
A |
| [:a:] |
[:b:] |
[:c:] |
[:d:] |
a |
b |
Minuet I |
Minuet II |
Minuet I |
És la mateixa alternança que trobem en els minuets barrocs. La diferència entre els dos no té perquè ser significativa. . |
Minuet |
Trio |
Minuet |
El trio representa un contrast, habitualment de dinàmica i de frasseig. |
Scherzo |
Trio |
Scherzo |
L'scherzo és molt més ràpid que el minuet i el trio és contrastat. |
Últim moviment |
Acostuma a ser Allegro o Presto. En moltes ocasions és en compàs  o  . La seva estructura és binària, malgrat el més característic és que sigui rondó o rondó sonata. |
| |
| Per tornar a la pàgina de classicisme |
