Aquesta família és molt ampla. Hi ha instruments d'aquest tipus en totes les cultures. N'hi ha de totes mides i fets dels materials més diversos. La corda es pot pinçar directament amb els dits, amb una pua o amb un plectre. També podem trobar instrumetns en què la vibració de la corda es fa amb un mecanisme a partir d'un teclat.

Els classificarem segons la manera com es fan les notes. És a dir, si hi ha poques cordes i aquestes es fan més curtes trepijant-les - amb un mànec - o si tenen una nota a cada corda, és a dir sense mànec.

Amb mànec	En direm així d'aquells que tenen entre quatre i dotze cordes que canviem d'afinació pitjant el màstil. En els instruments que utilitzem en la música occidental, aquest té trastes. A més tenen una caixa de ressonància amb un forat central
	La tiorba era un instrument força utilitzat en el barroc. Té unes cordes molt llargues que s'usen només com a baixos i són d'afinació fixa. Les altres, es poden canviar amb els trates del màstil. Podeu sentir un fragment musical si cliqueu a l'instrument.
	El llaüt també es va fer servir força antigament.
	La mandolina va tenir fins i tot concerts. L'afinació de les seves cordes és la mateixa que la de les del violí, però amb cordes dobles. Es toca amb pua. Actualment es troba en les rondalles
	També trobem a les rondalles, i és imprescindible per acompanyar com cal les jotes, la bandúrria.
	D'aquesta família, però, l'instrument més conegut i utilitzat tant en música popular com en música clàssica, és la guitarra.
	De la guitarra cal distingir aquella que té totes les cordes metàl·liques. La caixa és més gran i algunes tenen la part posterior de la caixa abombada. Es tracta de la guitarra acústica.
Sense mànec	Aquest instrument, és molt popular a l'Europa Central. Es toca amb plectres als dits. Es pot fer una melodia amb el polze i un acompanyament amb els altres dits. La mà esquerra trepitja els trastes de les cordes que fan la melodia. És la cítara.
	Aquest altre, de ben segur que el coneixeu més. És l'arpa. Les alteracions de les cordes es fan amb els pedals que es fan servir amb els peus.
	A la música barroca era gairebé imprescindible aquest instrument. És el clavicèmbal. És un instrument de tecla, amb un mecanisme que fa que un plectre pinci cadascuna de les cordes.