Què és una vacuna?

És una preparació obtinguda a partir d'un microorganisme o dels seus productes, o bé a través de un procés de síntesi (vacuna de la malària, del Dr. Patarroyo) i fins i tot hi ha en estudi vacunes de DNA recombinant (Hepatitis B).

Des d'un punt de vista funcional: "Vacuna és tota substància capaç d'induir en l'organisme una resposta immunitària específica protectora de la malaltia natural".

Quan s'administra, proporciona una informació a l'organisme i el capacita per poder defensar-se activament contra una infecció determinada, sense haver de patir les molèsties i les conseqüències que aquesta pot produir.

Cada vacuna immunitza específicament contra una malaltia concreta. Hi ha, però, vacunes combinades que protegeixen de més d'una malaltia; en realitat són diverses vacunes juntes en un sol preparat. D'aquest tipus tenim preparats com la vacuna DTP (antidiftèrica, antitetànica i contra la tos ferina) o la vacuna triple vírica (antixarampionosa, antiparotidítica i antirubeòlica).

Quant a la seva composició, les vacunes poden estar fetes amb gèrmens vius atenuats semblants als que provoquen la malaltia que volem evitar, però sense capacitat de causar- la a les persones sanes. D'aquest grup tenim per exemple les vacunes contra el xarampió, les galteres, la rubèola i la vacuna oral contra la poliomielitis. Altres vacunes, inactivades, s'elaboren a partir de gèrmens morts (vacunes inactivades senceres) o només d'algunes parts o productes del microbi (vacunes inactivades fraccionades, subunitat i toxoids) que en aquests casos són suficients per produir la immunitat. Les vacunes contra la tos ferina, el tètanus o l'hepatitis B són d'aquest tipus.

Contraindicacions generals

  1. Malalties agudes amb febre i afectació de l'estat general.
  2. Les vacunes estan contraindicades en el curs de les malalties febrils agudes i durant el seu període de convalescència. En el cas concret del xarampió, es recomana no vacunar fins dos mesos després de l'inici de l'exantema. Contràriament, els processos respiratoris benignes afebrils no en constitueixen una contraindicació específica.

  3. Hipersensibilitat (al·lèrgia) a algun component de la vacuna.

Algunes vacunes contenen conservadors, petites quantitats d'antibiòtics o impureses del seu procés de fabricació. Aquestes vacunes no han d'administrar-se als individus al·lèrgics a aquests productes, segons les indicacions del prospecte de la vacuna.

Classificació segons el tipus d'antigen

Vacunes de microorganismes vius

Aquestes vacunes, també anomenades atenuades, estan formades per mutants avirulents del microorganisme causant de la malaltia.

La vacuna intenta reproduir la infecció d'una forma controlada i obtenir una immunitat semblant a la produïda per la malaltia o la infecció natural.

Vacunes de microorganismes morts

També s'anomenen vacunes inactivades i poden ser:

Vacunes de microorganismes totals: s'administra un preparat que conté el germen mort, però sencer. S'utilitza quan no es coneix amb exactitud quin és l'antigen que dóna la resposta protectora o quan la seva purificació no és l'adequada.

Vacunes d'antigen purificat: solament s'utilitzen els antígens que intervenen en la resposta immunitària.

Vacunes d'anatoxines: alguns bacteris produeixen substàncies tòxiques de tipus proteic. Aquestes proteïnes, tractades de forma adequada, perden el seu poder tòxic però continuen tenint capacitat de produir una resposta immune. Aquestes proteïnes modificades s'anomenen anatoxines o toxoides i amb elles es poden produir vacunes de gran eficàcia.

Classificació segons la composició

Vacunes monovalents

Són les que contenen solament un antigen. Una vacuna d'aquest tipus és la del xarampió.

Vacunes polivalents

Quan un microorganisme pot presentar diferents tipus antigènics i els anticossos produïts contra un tipus antigènic no són actius enfront dels altres, és necessari que la vacuna tingui en la seva composició tots aquests diferents antígens perquè indueixi una resposta protectora adequada. Un exemple d'aquest tipus de vacuna és la de la poliomielitis trivalent que produeix immunitat davant dels tres virus de la poliomielitis (l'I, el II i el III).

Vacunes combinades

En aquest cas la vacuna conté també més d'un antigen; però els antígens pertanyen a diferents microorganismes. D'aquesta manera, en un sol acte vacunal (una sola punxada) es pot vacunar l'individu contra diferents malalties. Com a exemple d'aquestes vacunes tenim la DTP, que indueix immunitat davant de la diftèria, el tètanus i la tos ferina.

Classificació sanitària de les vacunes

Vacunacions sistemàtiques

Són les que formen part del calendari de vacunacions i s'apliquen de forma rutinària a tota la població.

Solen ser vacunes contra microorganismes de reservori humà; això vol dir que el microorganisme solament es troba en l'home (i no en els animals o al terra). En aquests casos, si assolim uns alts percentatges de persones vacunades, tallarem la transmissió del microorganisme i amb el temps podrem arribar a eradicar la malaltia.

A Catalunya, les vacunes que formen part del calendari de vacunacions són:

Vacunacions no sistemàtiques

Són les que s'han d'aplicar en algunes situacions específiques. Aquestes situacions es determinen per circumstàncies epidemiològiques o individuals.

Entre les circumstàncies individuals que poden requerir l'administració d'una vacuna no sistemàtica cal destacar les associades a les condicions de salut, a l'àmbit laboral i als desplaçaments a països o zones en què hi ha malalties de les quals cal protegir-se.

D'entre aquestes vacunes farem referència a les següents:


Informació extreta de la pàgina de la Generalitat de Catalunya : www.gencat.es\sanitat\cat\entrada.htm