| Frisos, sanefes, greques... | ||||
|
Trobem els frisos arreu del món, i des d'èpoques molt remotes, com a element decoratiu: a parets, columnes, gerros, marcs, enreixats... Un fris és, bàsicament, una decoració emmarcada entre dues línies paral·leles. Els frisos que ens interessen, però, són els frisos periòdics, que presenten un motiu bàsic que es va repetint al llarg de tot el fris.
En un fris periòdic el motiu bàsic es va repetint per translació amb un vector que té la direcció del fris i una llargada equivalent a l’amplada d’aquest motiu.
Però el motiu bàsic pot estar construït per un tros més petit que anomenem motiu mínim del fris. És el tros mínim de dibuix que ens permetria construir tot el fris.
|
||||
| Moviments del pla aplicats a un fris | ||||
|
Podem considerar els frisos d'una llargada infinita. Si a un fris amb aquestes característiques li apliquem algun moviment del pla com ara un gir o una simetria és possible que no notem cap diferència en el nou fris obtingut. Es diu que el fris queda invariant. En principi podem contemplar tres moviments:
El fris que hem vist a l'exemple anterior només queda invariant amb un simetria vertical.
Aquest altre fris, en canvi, queda invariant amb els tres moviments.
Però a més dels tres moviments esmentats hem d'afegir un altre: la simetria amb lliscament. És una simetria horitzontal a la que després se li aplica una petita translació.
|
