L'àbac de Napier va ser un instrument de càlcul descrit també a la Rabdologia però que va caure totalment en l'oblit. Els àbacs sobre taulers eren molt freqüents a l'Edat Mitjana i en èpoques posteriors. Hi ha moltes paraules que es fan servir en assumptes econòmics que tenen relació amb aquests taulers: el mot "xec" prové de la paraula angles "checkers" i fins i tot "banc" sembla tenir el seu origen en uns taulers de recompte que a Alemanya es deien "Rechenbank".

L'àbac de Napier consisteix, senzillament, en un tauler de 8x8 (ampliable a altres quadrats) i un joc de fitxes per anotar els nombres. Als marges inferior i dret del tauler hi trobem escrits els valors de les primeres potències de 2. 

L'àbac de tauler inventat per Napier és, en quant al seu funcionament, totalment diferent als que es coneixien en aquells temps. És un tauler com el dels escacs però basat en un sistema binari, un segle abans que Leibniz expliqués com calcular amb aquests nombres. De fet en John Napier no esmenta el sistema binari però el seu àbac treballa amb potències de 2, el que és equivalent.

Qualsevol nombre es pot descompondre d'una sola manera en potències de 2. Per escriure una quantitat, Napier ens fa posar una fitxa a cada casella que es correspongui amb una de les potències que intervenen en la descomposició dels nombres amb que treballem. Per exemple, el 185 es representaria així:

Com es veu l'escriptura (i lectura) dels nombres requeria una certa agilitat de càlcul mental que no era freqüent en el seu temps. D'aquí, segurament, la manca d'èxit d'aquest aparell de càlcul. Tot i així, superat aquest primer escull amb ell es poden fer les cinc operacions bàsiques (suma, resta, multiplicació, divisió i arrel quadrada) amb una certa facilitat. Nosaltres només veurem les tres primeres.

Si vols pots veure una animació que explica l'escriptura, la suma, la resta i la multiplicació amb l'àbac de Napier.

També tens un tauler i exercicis interactius

Si t'estimes més veure-ho per escrit pots seguir aquest enllaç