El maies tenien un doble sistema de numeració. Un d’ells es diu dels caps variables o cefalomòrfic perquè cada nombre queda representat per un cap diferent.
 |
L’altra numeració té tres únics signes: el punt, ratlla i una mena de closca de mol·lusc. L’estructura d’aquesta numeració l’hem pogut conèixer molt bé, entre altres documents, gràcies al Còdex de Dresde. El Còdex de Dresde és un dels tres únics "llibres" maies que es conserven. És una còpia del segle XII d’un altre document més antic i tracta sobre astronomia i endevinació. |
 |
Els nombres maies habitualment s’escrivien verticalment, però per qüestions d’espai te’ls presentem horitzontalment.
Estudia el valor de cada signe tenint en compte que la numeració maia és una numeració posicional. Per tant intenta esbrinar, a més, el valor de posició dels tres primers graus d’ordre.
Amb la informació anterior podràs llegir i escriure nombres en numeració maia.
| Lectura |
Escriptura
Atenció!
La numeració maia que t’hem presentat no és exactament la que es presenta al Còdex de Dresde. Hem fet un petit retoc perquè evitar una petita irregularitat que presenta en el 3r grau d’ordre. Però a continuació pots veure com és en realitat. Pots intentar esbrinar el valor real del 3r graó i, si t’animes, el dels graus següents. També pots intentar pensar el motiu d’aquesta irregularitat.