Molt abans de la numeració maia, cap el 1800 a.n.e, a Mesopotàmia, la numeració assírio-babilònica erudita també era posicional.

Amb el mateix estil que l’escriptura cuneïforme, i com a l’exemple anterior maia, només es fan servir tres signes. Els dos més utilitzats es coneixen com a clau i espiga.

La principal diferència amb el sistema maia és la base principal que no és 20.