Palets en comptes d’osques |
Malgrat les dificultats que pot tenir la canalla petita en la interpretació de correspondències "terma-a-terme" no sempre sembla tenir les mateixes en la construcció d’aquestes. Una experiència feta amb nens i nenes de 3 a 5 anys als EEUU en la que es volia veure quina mena d’anotació feien per recordar més tard quants objectes hi havia (en una col·lecció inferior a 10) va mostrar que als tres anys s’obtenen tres tipus d’anotació:
Però es va veure que als 4 i als 5 anys, tot i predominar les representacions numèriques, encara hi havia una part important de nens i nenes que aplicaven mètodes iteratius, segurament perquè els trobaven més transparents que els nombres. A una altra experiència realitzada a l’Argentina s’explica el cas d’un nena que després de fer servir tres palets ( l l l ) per representar “tres gols”, fa el següent quan se li demana representar “cinc gols” amb nombres: 1 1 1 1 1 1. Deixant de banda l’error d’haver escrit sis uns, es veu una resistència a abandonar un mètode de representació que sembla que es correspon més amb la realitat que la representació amb símbols arbitraris. Els mateixos autors de l’experiència transcriuen aquest diàleg amb un altre nen de 6 anys, després que representés “set cebes” amb set palets:
ENTREVISTADORA: Algunos chicos anotan siete así, otros en cambio lo anotan así (mostrando, respectivamente, una tarjeta con una notación múltiple con cifras seriadas y otra con el numeral «7»), ¿Dónde te parece que dice mejor «siete»?
JORGE: (Señaló la propia serie de palitos.) Éste, porque tiene... van siendo más. Van siendo más palitos.
ENTREVISTADORA: ¿Más palitos? ¿Cuántos palitos tienen que ser?
JORGE: Siete.
ENTREVISTADORA: (Señalando «7».) Y acá, ¿podrá decir siete?
JORGE: No, tiene uno.
ENTREVISTADORA: ¿Y entonces?
JORGE: Dirá uno nomás.
Més tard mantenim aquest mètodes iteratius com ajuda per determinats recomptes, especialment quan no tenim els objectes a comptar presents alhora sinó que van apareixen progressivament. Per exemple quan es recompten freqüències d’algun fet (vots a delegat, tirades d’un dau...) és usual anar fent palets al full o a la pissarra.
Aquests palets es poden marcar o agrupar de diferents maneres (algunes més elaborades que altres) per permetre un recompte final àgil. Però, no cal dir, que si la distribució de les marques, amb la metodologia que sigui, està prou alineada no caldria comptar per respondre a la pregunta: a quina fila hi ha més marques?