El Romanticisme és un període
de la història de la música difícil de
definir. Inclou tot el segle XIX, inclosos Beethoven, Schubert
i Rossini, nascuts el segle anterior, i fins entrat el segle
XX (segons alguns autors, fins a la primera guerra mundial).
Els inicis del període tenen com a figures principals
R. Schumann i H. Berlioz, i foren seguits pel virtuosisme
de Liszt, Paganini i Chopin. L'òpera era plenament
belcantista amb Rossini i ho continuaria sent amb Bellini
i Donizetti. Curiosament, no es donarà el nom d'òpera
romàntica fins a l'aparició de Verdi i Wagner,
que acabaren amb el bel canto.
Època de grans contradiccions, mentre Liszt, Wagner
i Txaikovsky exploraven noves formes musicals, Brahms basava
la seva música en les estructures de Mozart i Beethoven
i Mendelssohn, a part de compondre, es dedicava, també,
a reivindicar aquests mateixos autors. Els enfrontaments entre
autors i, sobretot, entre els seus seguidors, eren famosos
(Brahms - Wagner, Wagner - Verdi, Offenbach - Gounod dins
l'òpera francesa, etc
). Els canvis i les grans
declaracions d'estils nous es succeïen en poc temps:
l'òpera passà del bel canto a les grans òperes
romàntiques per acabar en el verisme de Mascagni, Leoncavallo
i Puccini.
Entre tots aquests autors, n'hi havia també de més
lleugers, com els Strauss a Viena o Offenbach a França.
Cal fer esment, també, dels corrents nacionalistes
en què s'han inclòs, amb criteris diversos,
des dels russos del grup dels cinc (entre ells Borodin, Mussorgski
i Rimski-Korsakov), els nòrdics Sibelius, Smetana,
Grieg i Dvorák, els espanyols Albéniz i Granados,
etc
El període es pot donar per acabat quan sorgeixen els
autors que ja ens porten al segle XX, com Saint-Saëns,
Debussy, Fauré, Ravel, Mahler, Richard Strauss, Stravinski
o Falla.
(Nota: si cliqueu sobre els dibuixos dels compositors,
n'obtindreu imatges ampliades)
|