Cronologia

Autors /

 Corrents filosòfics

“Fitxa tècnica”

Context històric

III aC–III dC

Judaisme

Cristianisme

Voluntarisme diví, omnipotència divina (revolució filosòfica: no ordre en l’univers, no necessitat en el món.

Pobres de les grans ciutats: no il·lusions en aquest món.

Sincretisme

Elements religiosos i filosòfics que es mesclen (orient i Occident)

Gnosi

III dC -V dC

Neoplatonisme. PLOTÍ

(Emanatisme)

Competir amb el puixant cristianisme i altres sectes mistèriques

Panteisme.Purificació vers l’Ú mitjançant la part divina en nosaltres i integrant totes les divinitats de l’Imperi. Per vessament. Continuïtat del món diví i el món físic: de la llum a la penombra (puresa/materialitat.

Necessitat de la sacralizació de l’emperador Ú i mantenir així mínimament cohesionat l’Imperi que fa temps que ha entrat en crisi per les ambicions dels grans poderosos.

Il·luminisme (Exemplarisme)

Sant Agustí

Idees en la ment divina (exemplars). Purificació des de l’interior per elevar-se a Déu, mitjançant la fe que posteriorment és reforçada per la raó. Importància pel franciscanisme posterior: el voluntarisme

- Es tracta de salvar l’Imperi (un espai de civilització), tot intentant fer una crida als funcionaris imperials perquè vegin que el cristianisme, l’Església i l’ordre que representen, són l’única via possible (La ciutat de Déu,: la teoria de les dues espases)

Respondre a la facció pagana de l’imperi. Necessitat de demostrar que la continuïtat de l’Imperi passa pel lideratge de l’Església (El savi platònic reconvertit). Imperi cristià.

V dC – XII dC

Platonisme cristià

La filosofia al servei de la religió

(S’adiu força bé amb la divisió entre la divinitat i el món físic)

Tres tipus de classes: els intel·lectuals (savi platònic): jerarquia eclesiàstica; els guerrers (armats/rei) i els pagesos: a sota: treballar i al servei dels dos estaments superiors.

XII-XIV

Averroïsme

Recuperació de l’Aristòtil genuí (intel·lectuals musulmans).

Retorn al necessitarisme: ànima immortal no individual (humanitat)

(Disputa dels universals)

Tomàs d’Aquino

Necessitat de domesticació d’Aristòtil per tal d’adequar-lo al dogma cristià, tot platonitzant-lo.

Coneixement: abstracció (concepte)- individu, mitjançant el principi d’individuació

Escolàstica: Educació de les élites urbanes. Eina bàsica: el criteri d’autoritat i el sil·logisme

Necessitat de mantenir els estaments per tal de mantenir l’ordre correcte, amb els seus intermediaris

Ockham

Nominalisme: No existeixen els universals. Són simplement NOMS que substitueixen els objectes en el discurs (fan les vegades de...)

Individu: coneixement de l’individual sense intermediaris. Franciscans (omnipotència divina)

Interès per la naturalesa, d’allò concret

Reforçar l’autoritat del poder civil damunt de l’eclesiàstic. Reforçar anhels individualisme de la classe emergent, la burgesia (esforç individual. NO importància origen, el naixement, els estaments

XV – XVII dC

Renaixement

Optimisme (Viure “aquest món”). Domini humà sobre la naturalesa per fer-ne el seu regne.

(Via de la màgia + alquímia: objectiu: intervenir en els processos naturals. Però en els pressupòsits en els quals es fonamentaven i els seus mètodes basats en els poders individuals, eren contraris a l’ús públic de la raó.

-HUMANISME: Canviar d’autoritats. Retorn als orígens (retorn filosofies antigues: epicureisme, estoïcisme, escepticisme). Retorn als clàssics: posar en evidència l’immobilisme/conservadorisme medieval: El cristianisme no és ni l’única revelació ni la més antiga.

Barroc

Crisi Escolàstica. Crisi física antiga (astronomia), d’Aristòtil en general.

Allò vell no acaba de morir, allò nou no acaba de néixer)

Alternatives a l’Escolàstica i al Sil·logisme, i al criteri d’autoritat.

Descartes: Un nou ARS INVENIENDI

Criteri d’evidència.

Opcions: Inducció (Francis Bacon)

Axiomàtico-deductiu (mates). Descartes. El cogito.

Ciència Moderna

Galileu

Descartes

Eliminarà les formes de vitalisme i de finalisme i ho reduirà tot a causes mecàniques per tal de poder-ne fer un estudi matemàtic i objectiu, mesurable per a tothom. (MODEL MECÀNIC). L’Univers és una màquina que funciona seguint unes lleis matemàtiques que podem conèixer perfectament. Això comporta un determinisme total.  Som lliures o no? Com es pot conjuminar la necessitat natural i la llibertat? Aquest és un dels principals problemes que es plantejarà la filosofia moderna.