Característiques Variades

Totes amb origen en l’Edat Mitjana

Visió continuista i visió rupturista respecte de l’Edat Mitjana

Canvi concepció de vida

Abans

Edat Mitjana: Vida entesa com trànsit , com camí cap a la vertadera vida L’ESGLÉSIA: Oferia mitjans – guia – principis – AUTORITAT per assolir aquella finalitat.

Producte de la inseguretat social.

PAPA: Autoritat damunt reis i emperadors.

Renaixement

Pau – Confiança – Seguretat – Progrés econòmic.

- Aquest món: Bellesa, contemplació natura. Consolidació monarquies autoritàries

Augment demogràfic. Desenvolupament econòmic. Evolució Cultura urbana

- Actitud individualista. Actitud cosmopolita

UNIVERSALISME: ciutadans del món. Triomf del singular sobre allò col·lectiu

- Tolerància. Fe en el progrés de la ciència. Creença en els drets dels individus

Esperit crític. Esperit laic. No acceptació autoritats sagrades.

Mundialització de la religió

-          Sense deslligar-se de la religió, l’individu vol viure la vida terrenal..

-          També intent de conciliació entre Cristianisme i Antiguitat. Identitat entre filosofia i religió

La Religió perd la severitat i supèrbia medievals.

Abolició intolerància. Desig de “PAU”

Humanisme

Es busca vida vertaderament humana.

L’ésser humà: ésser diferent a la resta d’éssers de la Natura.

En allò que l’individu posseeix (arts, ciències, investigació)

Ser humà: Reneix de la “caiguda”: semblança de Déu

Religió i món s’identifiquen

Historicisme

Retorn a l’origen de la cultura. Retorn a l’origen de la societat i de la política. Retorn a l’origen de la natura.

- Neoplatonisme renaixentista: L’origen és Déu però adquireix un significat humà

Antics: Treball filologia.

Neoplatonisme antic: Déu és el principi de tot. Déu com a retorn obligat de tot.

Origen terrenal de l’ésser humà, del seu passat, de la història

Els clàssics

L’ésser humà ocupa, doncs, un lloc privilegiat. La història és obra de l’individu

Obra de la seva voluntat.

Naturalisme

Renaixement: Descobriment de l’individu i la seva natura.

El ser humà: Inscrit en la història, i també en la Natura

Capaç de crear el seu propi destí.

Autonomia de la Natura respecte de Déu

- Panteisme – Pitagorisme

La natura s’escriu en llenguatge matemàtic

- Aristotelisme:

L’ordre natural és immutable i necessari si busquem en les causes

Màgia

Sotmetre la natura al ser humà

Tendència extrema: La natura no tindrà res a veure amb l’ésser humà.

La natura és només quelcom que es pot mesurar i quantificar