|
|
||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||
| Pràctica |
 |
 |
 |
 |
Exercicis
|
 |
||||||||||
|
L'objectiu d'aquesta pràctica és conèixer la comunitat que dóna suport a Moodle. |
|
 |
Fins
fa ben poc, no més de tres o quatre
anys, la
utilització generalitzada d'un entorn d'ensenyament i
aprenentatge com és Moodle era del
tot
impensable perquè les solucions
tecnològiques existents, totes de
caràcter
comercial, quedaven completament fora de l'abast del professorat i
només eren assequibles a les grans institucions educatives. Però el panorama canvià radicalment gràcies al programari de codi lliure. Sota aquest tipus de llicència s'han anat publicant una sèrie d'innovacions en el camp del programari produïdes de forma voluntària per part de programadors amb visió de futur. Ens estem referint a llenguatges de programació, com Perl, PHP o Python i a bases de dades com ara MySQL. Internet té un paper molt important en aquest sorgiment perquè permet la comunicació fluïda entre els desenvolupadors, l'emmagatzematge del codi en repositoris de lliure accés i la prova del programari per part de moltes persones en situacions diferents a la cerca de forats i errors. En aquest brou de cultiu neix Moodle. El seu desenvolupadors, l'australià Martin Dougiamas, treballava en una universitat com a administrador d'un sistema comercial, WebCT, i pensà que podria fer una cosa semblant amb programari lliure. Com que és un ferm defensor de la teoria educativa del constructivisme social el primer que feu va ser crear els fòrums de discussió. I a partir d'aquí començà a bastir l'entorn. El fet de tenir-lo a Internet propicià la creació d'una comunitat virtual de desenvolupadors, usuaris i traductors. A casa nostra Moodle es donà a conèixer a principis del 2003 quan la revista electrònica Octeto publicada per la Universitat Jaume I de Castelló en començà a parlar perquè després d'un seriós estudi de possibilitats es decidiren a utilitzar-la en el seu campus virtual. Ells foren els traductors de les primeres versions i encara ara lideren aquesta tasca. Pel que fa a l'ús als centres educatius no universitaris Moodle és, des del setembre de 2003, l'entorn virtual que s'utilitza en els cursos de secundària a distància de formació de persones adultes. |
| Desenvolupament de la pràctica | |
 |
Pràctica 1. Incorporació a la comunitat Moodle Ja haureu vist que, a part de les solucions comercials que des de fa poc temps incorpora moodle.com, Moodle.org se sustenta sobre una àmplia comunitat de voluntaris que fan possible les diferents tasques: desenvolupar programari per introduir nous mòduls i funcionalitats, provar el programari (beta-testers), traduir-lo a les diferents llengües, crear documentació, respondre preguntes i prestar ajuda als nouvinguts, etc.Quan una persona vol començar a treballar amb Moodle el primer que ha de fer és anar a la web del projecte moodle.org i visitar-la a fons. Hi trobarà documentació en molts idiomes, fòrums d'ajuda i de participació, així com les darreres novetats. Però sobretot el que hi trobarà són persones del món sencer que comparteixen els seus mateixos objectius i problemes: posar en marxa un sistema que doni suport a l'ensenyament. Per això és tan important incorporar-se el mes aviat possible a la comunitat moodler, és a dir, a la dels usuaris i usuàries de Moodle. La web del projecte Moodle funciona sobre el propi Moodle, per tant s'organitza al voltant de "cursos". Val la pena, des d'un bon principi, inscriure's en dos cursos:
|
 |
Val la pena inscriure's i passejar-se per la resta d'espais del lloc web de Moodle. Hi ha una pila de fòrums per presentar nous mòduls i funcionalitats, per fer i respondre preguntes, per veure per on aniran les futures tendències, etc.
Especialment interessant és el "curs" Característiques de Moodle on podrem trobar informació, tutorials, demos i una pila de recursos més per conèixer Moodle. I tot de la mà d'Antonio Vicent, el mantenidor de la documentació de Moodle en castellà i col·laborador de Moodle en català. |
 |
|
|
|
