Neix a Menàrguens (La Noguera) el 17 de juny de 1908 i mor a Barcelona el 16 d’octubre de 1987.

Fou el tercer fill viu de quatre germans, dels quals Ramon, el més gran, destacà com intel·lectual, escriptor i crític d’art (vegeu tesi doctoral del Dr. Josep Camps i Arbós) mentre que els altres dos: Pere i Pau, van desaparèixer al Front de l’Ebre a l’octubre de 1938.
Comença la seva vida política a Esquerra Republicana de la ma d’Alfred Perenya i segueix en el Bloc Obrer i Camperol (B.O.C.). Entra a l’Ajuntament de Lleida (negociat de Foment) i és alcalde accidental durant un curt període de l’any 1936, en què va municipalitzar els teatres de Lleida.
Es trasllada a viure a Barcelona on ingressa a l’Ajuntament de Barcelona.

La primavera de 1938 es trasllada a viure a La Vajol (prop de Figueres) amb la mare i l’esposa. Passen a  França travessant la frontera per la muntanya, el 26 de gener de 1939, país on començarà un exili de 10 anys.

Va ser un dels fundadors del Casal Català de Montauban (Tarn-et-Garone). A finals de l’any 1948 torna a Catalunya amb dos fills: Blanca (1940/1968) i Pau (1943). 

Intenta reingressar a l’Ajuntament de Barcelona, però les nombroses instàncies són paralitzades al Govern Civil de Barcelona, la qual cosa fa que continuï dedicant-se a  l’ensenyament.
Escriu febrosament i publica la majoria de les seves obres, al seu càrrec i amb gran sacrifici, creant el segell editorial Publicacions Ilerda.

Col·labora activament amb el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, i n’és l’editor del Butlletí mensual des de 1969 a finals de 1981.

Estrena la seva obra de teatre Don Joan, en el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona (1959).

Rep la Flor Natural en els Jocs Floral de Buenos Aires amb la poesia Cant d’Amor (1960).

Dóna diverses conferències entre 1962 i 1978: Les grans creacions literàries: Els Poemes (1961) a l’Agrupació Folklòrica de Barcelona i altres; Vida i mort de l’últim Comte d’Urgell, Evocació de Balaguer, Evocació de Lleida, que serà el pregó de Festa Major de Lleida al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona,  Alguns errors històrics (Moments crucials de la història de Barcelona) dins el VIIè. Curset d’Història de Barcelona, organitzat pel Museu d’Història de la Ciutat a Barcelona.
 

Gràcies a l’amnistia de 1977, reingressa a l’Ajuntament de Barcelona (Museu d’Història de la Ciutat) dins la secció de Departament de revisió i correcció de textos, fins al mes de maig de 1987, any en que es jubila.

L’Ajuntament de Lleida li demana fer el Pregó de la Festa Major l’any 1987 i posteriorment posà un carrer amb el seu nom al barri de Pardinyes

L’Ajuntament de Balaguer també li demana fer el Pregó de la Festa Major de 1987, però no arriba a  llegir-lo (ho farà el seu fill Pau), ja que un dia desprès d’haver-lo enllestit, ingressava a l’Hospital del Mar de Barcelona. Hi morirà dos dies després, als 79 anys.

L’Ajuntament de Barcelona li va retre un homenatge pòstum al Saló de Cent, l’abril de 1989, essent president de la comissió d’homenatge el senyor Josep Puig i Jorba.
Els Ajuntaments de Térmens i Menàrguens (La Noguera), l’han homenatjat posant el seu nom en un carrer i al Centre Cultural, 1990 i 1995, respectivament.

La biblioteca de Gelida (Alt Penedès) va organitzar una exposició dedicada a la seva figura i obra  amb una conferència del doctor Josep Camps i Arbòs (2004).