Poeta, novel·lista i dramaturg. Entre 1926 i 1939 col·laborà a les publicacions Vida Lleidatana i El País. En marxar el seu germà Ramon a França pren la direcció de la revista Lleida. Posteriorment  col·laborarà a La Jornada, Front, Art i Combat, entre altres. A Barcelona publica les novel·les de temàtica social Desembre (1934) i Hilde (1935) i l’obra de teatre La pau regna al camp, estrenada al Teatre Victòria de Lleida el 15 de desembre de 1936.

A Montauban edita l’assaig El camí de Catalunya (1945). Participa a les revistes de la diàspora Quaderns de l’exili, Per Catalunya i Xaloc. Retorna a Catalunya el desembre de 1948.

Participa en el llibre col·lectiu Ofrena a Paris (1948), amb un article titulat “Paris etern”.

I publica:
* poesia: Indíbil i Mandoni (1955), El cor vermell (1958), Balada d’amor (1963), Les ales del vent (1962), i El silenci rebel (1976) 

* novel·la: Desembre (1934), Hilde (1935), Margarit (1959), i La vida de Joan Ventura (7 volums: el pare, la vida nova, el temps jove, el núvol de foc, les hores heroiques, la guerra civil i el pont de l’exili,  publicats entre 1963 i 1987, en les que descriu la vida familiar des de principis del s. XX, la fi de guerra civil i l’exili a França.)

* teatre: La pau regna al camp (1936), Aníbal (1957 - tres actes en versos alexandrins), Don Joan (1963), La reina Margarida de Montferat (1967, tres actes, en vers, guanyadora del premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de Caracas el 1966), Capses humanes (1971), La joia de morir (1980), Lucrècia (1980, tres actes, en vers), La ciutat nova (1981), La veu del destí (1983) i Hotel París (1986).   

* assaig històric: El camí de Catalunya (1945), Frederico Godàs Legido (1960), Aníbal a Catalunya (1963, Els germans Indíbil i Mandoni (1964), Evocació de Balaguer (1966), Evocació de Lleida (1971), Dicionari de Poemes (1970), Tres moments històrics (1971), Els comtes d’Urgell i la ciutat de Balaguer (1973), Margarida de Montferrat, comtessa d’Urgell (1977), Els grans errors de la història de Catalunya (1978), L’altra cara de la història de Catalunya (1979), La darrera branca dels comtes d’Urgell (1981), Diari del primer any d’exili a França (1981), Els destins de la ciutat de Lleida (1981), Els núvols de l’Empordà (1984), Grans errors de la història de Catalunya (1985), La meva ciutat de Balaguer (1987).

* lingüística: Diccionaire practique catalan-français (1968), Els verbs catalans conjugats (1972), Nou diccionari de la llengua catalana (1975), Diccionari terminològic de l’administració municipal (1980) i Los verbos conjugados (1983).

També publica diversos articles i contes en la premsa de Mèxic i del nostre país.
Tradueix textos d’autors clàssics com Plaute, Xenofont i Aristòfanes. Obté la Flor Natural amb la poesia Cant d’amor, en els Jocs Florals de Buenos Aires el 1960.