FIGURES
RETÒRIQUES
Al·literació
Repetició volguda
d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.
| Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. S’eixamplen les eixides enxubades, s’aixequen eixams de moixes bruixes. |
Repetició del so palatal sord ABECEDARI ("X") |
Anàfora
Repetició del mateix
mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per
reforçar el sentit i donar-li simetria.
Enrere, molt enrere, Enrere, molt enrere, |
Repetició de l'expressió: "Enrere, molt enrere" a l'inici de cada estrofa CRONOLOGIA ("Record") |
Antítesi
Oposar en una mateixa frase
dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.
| tindreu
els ulls vessant i les mans buides! |
Oposició dels termes: "vessant-buides" |
Asíndeton
Supressió de les partícules
relacionants (especialment conjuncions copulatives).
| Veieren el mot
anorreat, desfet, tancat, blasmat, privat de l’aire l’envolta. |
En la seqüència d'adjectius s'ha eliminat la conjunció "i" abans del darrer terme. PER SEMPRE LA MEMÒRIA ("Feu-ne esment") |
Comparació
Establiment d’una relació
d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de
color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat
per l’autor.
| La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. |
El segon vers conté una comparació evident. Noteu que el primer conté una metàfora: "de mocadors farcida" fa referència a les crestes blanques de les onades. ORATGES ("Gregal") |
Encadenament
Trencament forçat
del discurs al final d’un vers que té la seva continuació
en el posterior.
| Hem fet un camí extens, i ja em diràs on és la boira que amagava el sol. Quin munt d’instants viscuts en temps escàs! |
El primer vers resta suspès en fals i segueix en el segon. CRONOLOGIA ("Anhel") |
Epítet
Adjectiu que no aporta cap
contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una
característica coneguda per tothom.
| Les més humils engrunes no fóren un regal? |
Hi pot haver una cosa més senzilla i humil que una engruna? UN JORN, QUIN MUNT D'INSTANTS ("Dotze") |
Hipèrbaton
Consisteix en una alteració
forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme
adequat o la mètrica desitjada.
| Ens sorprèn aquesta essència tova quan apareix un nou penediment i treu el pap que la feblesa cova. |
L'ordre sintàctic normal del darrer vers seria: "i treu el pap que cova la feblesa". Calia una rima consonant amb el primer vers i s'ha aconseguit alterant l'ordre. ABECEDARI ("E") |
Hipèrbole
Figura que es fonamenta en
una exageració evident
| Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit. |
"Esquitxen tot l'espai amb les desferres" és una exageració evident per fer més expressiva la descripció de la guerra. |
Interrogació
retòrica
Es formula una pregunta que
no espera cap mena de resposta per part de ningú.
| Alcem
els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara? |
La interrogació amb què es clou el poema és una simple expressió de neguit, no una demanda de resposta. |
Ironia
Consisteix a expressar una
intenció amb una expressió de significat absolutament contrari
creant un efecte de retret o burla.
| heu proclamat al món la vostra proesa solidària |
La qualificació de "proesa solidària" amb què es refereix a la decisió de començar una guerra és una burla de les motivacions que movien l'anomenat "Trio de les Açores" |
Metàfora
Figura en la qual se substitueix
l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual
existeix una determinada analogia.
| Un
trau sinuós, obert al mig d’aquest tapís obscur, |
El "trau sinuós" es refereix a la lluna en quart creixent i el "tapís obscur" representa la nit. CEL D'ESTIU ("Quart creixent") |
Metonímia
Metàfora que substitueix
un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte,
el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.
| La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit. |
N'hi trobem dues: "vidre" en lloc de got i "glop daurat" en substitució del líquid del got. UN JORN, QUIN MUNT D'INSTANTS! ("Vint-i-quatre") |
Paradoxa
Expressió d’un
enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics
que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.
| hipnotitzat, tan prop de tots i tan lluny de tothom que fa basarda! |
La contradicció és només aparent: "prop de tots" per l'enorme aglomeració de cossos i "lluny de tothom" per la impossibilitat de comunicació. |
Polisíndeton
Repetició successiva
o freqüent d’una conjunció per donar més força
a l’expressió.
| I en tenen per
a tot i no n’abasten gens i encara en deuen a qui més estimen. |
PER SEMPRE LA MEMÒRIA ("El temps") |