La classificació i ordenació dels organismes s’ha fet des de sempre. En biologia s’han establert una sèrie de categories, els tàxons, ordenades de manera que les més genèriques inclouen categories menys genèriques. Ja Aristòtil  (384 aC – 322 aC) es va preocupar d’aquesta qüestió i va sentar les bases de la classificació basant-se sobretot en aspectes morfològics. Carolus Linneo  o Karl Linné (1.707-1.778) què és el mateix, va treballar molt en el camp de la descripció i classificació, i a ell es deu l’actual sistema de nomenclatura en el que a cada organisme té dos noms: gènere i espècie. Així els gossos són Canis familiaris mentre que els llops són Canis lupus, el romaní és la Lavandula officinalis, les mosques amb les que es treballa a genètica són Drosophila melanogaster, i un dels bacteris més habituals en el nostre intestí és l’Escherichia coli. Com veiem, tots els organismes estan batejats, i els que no ho estan és que encara no s’han descobert. 

La taxonomia actual té com a tàxon més genèric el Regne. Actualment s’accepta el proposat per R. H. Whittaker (1924-1980), que en 1959 va plantejar un sistema de classificació dels organismes basat en l’existència de 5 regnes: 

• Moneres, que inclou els organismes procariotes. Els més coneguts són els bacteris
• Protoctists, que inclou organismes  eucariotes o unicel·lulars pluricel.lulars, alguns són autòtrofes com els vegetals i altres heteròtrofes com els animals. En aquest grup hi trobem les algues.
• Fongs
• Vegetals
• Animals

De claus d'aquesta mena n'hi ha moltes, doncs els criteris a l'hora d'organitzar-les poden ser múltiples. tots els llibres de pràctiques de botànica n'oferiexen alguna.
És possible que amb el temps en poguem oferir una en aquesta mateixa pàgina.