Les falgueres

Les falgueres

Les falgueres van ser les primeres plantes que van tenir vasos conductors. Això les va permetre dominar en el món vegetal durant molt de temps. Van arribar a formar grans extensions i durant l’era primària (paleozoic) i en elles tenen origen els grans jaciments de carbó.

Necessiten viure en llocs humits, doncs durant la seva reproducció necessiten de l’aigua, encara que sigui en forma de gotes de rosada.

Antigament dominaven les formes arborescents, però en l’actualitat dominen les formes herbàcies, encara que en alguns llocs tropicals en queden d’arborescents.

Malgrat ser vegetals superiors, les seves estructures no acaben de ser com les de les espermatòfites, doncs els teixits no són iguals. Al fer les descripcions de les falgueres haurem de tenir en compte les seves pròpies estructures, que són:

L’arrel, fines i nombroses.
La tija, tipus rizoma, de la que pengen les arrels en tota la seva llargària.
Les frondes, equivalents a les fulles. Poden presentar ramificacions, com si es tractés de fulles compostes.

El creixement de les frondes es fa de manera diferent a la de les fulles, i pot ser una de les maneres de veure que ens trobem amb una falguera. Al néixer estan cargolades, com una espiral, i a mesura que creixen es van descargolant.

En funció de les ramificacions (el que entendríem per nervis) que presentin, les frondes poden ser:

Enteres, quan no estan dividides.
Pinnates, quan presenten 1 ramificació (com la de la pàgina anterior)
Bipinnates, quan presenten 2 ramificacions.
Tripinnates, quan presenten 3 ramificacions.