Meristems:
creixement assegurat
Els meristems constitueixen l’única
opció que té la planta per créixer. Estan formats
per cèl·lules petites, amb una paret cel·lular mínima
i en contínua divisió. Es considera que els meristems són
un teixit embrionari i que d’ells deriven la resta de teixits, considerats
per tant teixits adults (cap d’ells té capacitat de divisió).
Els meristems els trobem en les zones
de creixement. Es divideixen en:
-
Apicals: situats en els extrems dels
vegetals. El de l’extrem de la tija rep el nom d’àpex caulinar i
el d’extrem de l’arrel àpex radical. Aquest últim està
protegit per la caliptra per evitar ser malmès a mesura que penetra
en el sòl. Son els responsables del creixement en alçada
i fondària.
-
Secundaris: situats com capes per l’interior
de la tija i l’arrel. Són els responsables del creixement en gruix.
|
 |
Teixits
epidèrmics: Membranes i escorces
L’exterior dels vegetals està recobert
per teixit epidèrmic. Les característiques d’aquest teixit
varia segons de quina planta es tracta i també de quina part de
la planta.
Les parts verdes són recobertes
per una epidermis molt fina (pot arribar a tenir un gruix d’una sola cèl·lula).
En aquestes regions és on té lloc la fotosíntesi i
per això s’ha de poder produir un intercanvi entre la planta i el
medi: la planta agafa el diòxid de carboni (CO2)
del medi i li aboca oxigen (O2).
En les parts més llenyoses i en
les arrels l’epidermis és més gruixuda, sovint de vàries
capes de cèl·lules, amb les parets cel·lulars recobertes
o impregnades de diverses substàncies enduridores i impermeabilitzants.
La més coneguda és la suberina, típica del suro. |
|
Parènquimes:
fàbrica i magatzem
El teixit que trobem just sota l’epidermis
acostuma a ser un parènquima. Els parènquimes són
teixits formats per vàries capes de cèl·lules, generalment
de formes regulars (prismàtiques, cúbiques o esfèriques)
amb un paper molt definit: realitzar la fotosíntesi, com és
el cas del parènquima clorofíl.lic, o servir de magatzem
per diverses substàncies que fabriqui o necessiti la planta com
serien els parènquimes de reserva (substàncies nutritives),
aerífers (aire), aqüífers (aigua).
Cal fer esment que les cèl·lules
vegetals que realitzen la fotosíntesi són les del parènquima
clorofíl.lic, ja que són les úniques que presenten
cloroplasts. D’altra banda també cal dir que els parènquimes
també col·laboren en el transport de substàncies per
l’interior de la planta. |
|
Colènquimes
i esclerènquimes: els reforços interns
Les plantes també necessiten uns
teixits que les aguantin, sobretot les que viuen en el medi terrestre.
Per això tenen uns teixits de sosteniment formats per cèl·lules
que estan molt apretades, amb la paret cel·lular molt gruixuda i
impregnada de lignina majoritàriament.
En les parts que encara presenten creixement,
el teixit de sosteniment el formen cèl·lules encara vives
i es parla de colènquima. En les parts més llenyoses que
ja no creixen el teixit de sosteniment el formen cèl·lules
completament impregnades de lignina i mortes, formant l’esclerènquima.
. |
|
Floema
i xilema: tubs i canonades
El transport que garanteixen els parènquimes
quasi sempre és insuficient. Per satisfer les necessitats de comunicació
entre les diferents parts de la planta hi ha uns teixits especialitzats
en el transport. Aquest teixits estan formats per cèl·lules
allargades i tubulars, amb la paret de separació entre elles perforades
parcial o totalment.
Els dos tipus de vasos conductors que
es formen són:
-
tubs cribosos: formats per cèl·lules
vives que tenen la paret de separació perforada.
-
Traqueides i tràquees:
formats per cèl·lules mortes que tenen la paret de separació
pràcticament desapareguda i amb les parets laterals reforçades
per formacions de lignina.
Els vasos conductors s’agrupen en feixos.
Els tubs cribosos formen el floema i per ells hi circula un líquid
ric en productes fabricats per la planta, la saba elaborada. Es troba en
la regió externa del tronc.
Les tràquees i traqueides s’agrupen
formant el xilema i per ells hi circula un líquid molt ric en elements
minerals provinents de l’absorció que es realitza a l’arrel, la
saba bruta. Es troben en la regió interna del tronc. |
 |
|
