El transport per carretera

L'automòbil

És el conjunt de sistemes que interactuant entre si ho componen. Bàsicament, un automòbil es compon de motor, xassís i transmissió. El motor és l'element que transforma el combustible (gasoli o gasolina) en moviment, i ho transmet a les rodes del vehicle a través de la transmissió (la caixa del canvi), fent que tot el conjunt es mogui i es desplaci.

Motor

L'alimentació és el sistema pel qual el motor pren el combustible i ho prepara per a cremar-lo i transformar-lo en moviment. El sistema d'alimentació consta dels següents elements, el diposito de combustible on s'emmagatzema el mateix, els sistemes de conducció fins al carburador o sistema d'injecció del mateix a través del com s'introduïx en/l'els cilindre/s del motor.

circuit de refrigeració

El sistema de refrigeració dels vehicles consisteix en un circuit tancat d'aigua que discorre pel motor escalfant-se i que passa per un radiador que fa que l'aigua es refredi. D'aquesta manera les peces en moviment d'un motor, que pel moviment s'escalfen i la part del motor que transforma el combustible en moviment amb petites explosions que també s'escalfen, són refrigerades per a mantenir una temperatura constant de funcionament entorn dels 90º.

El radiador

El radiador,per efecte del moviment del vehicle fa que l'aire va fregir de fora passada entre les seves reixetes, refredant l'aigua que discorre pel seu interior. Però si el nostre vehicle està parat, l'aire no pot passar pel radiador uy en conseqüència refredar l'aigua amb el consegüent augment de temperatura i perill que s'espatlli el motor.

el sistema elèctric

El sistema elèctric d'un automòbil s'encarrega principalment es posar en funcionament el motor amb el sistema d'arrencada i de, a través del sistema d'encès subministrar l'espurna o donar energia als calentadores perquè mantinguin en funcionament el motor. La bateria del vehicle és on es va emmagatzemant l'electricitat per a després poder accionar el motor d'arrencada (petit motor elèctric molt potent), i arrencar el motor de gasolina o de gasoli.

Carburador

El carburador s'encarrega de prendre la gasolina des del dipòsit de l'automòbil mitjançant bombament i de barrejar-la amb l'aire del mitjà, succionat pel pistó i que prèviament ha passat pel filtre de l'aire. La proporció idònia gasolina/aire aproximada és de 1:10.000, si bé en l'arrencada en fred és necessari que el carburador realitzi una barreja més rica en gasolina, regulable des dels dispositius coneguts com stárter, que augmenten la proporció de gasolina, i el estrangulador, que reduïx la quantitat d'aire

La lubricació i greixatge

Com tots els mecanismes que tenen parts mòbils, necessiten per a evitar el desgast d'estar lubricados. Els motors té un sistema de lubricació que internament reparteix als diferents elements que ho necessiten la quantitat necessària d'oli per a evitar el desgast i l'escalfament dels mateixos. Per això és fonamental en els vehicles revisar periòdicament el nivell d'oli del motor i canviar-lo cada certs quilòmetres segons indica el fabricant. Aquest sistema de lubricació disposa també d'un filtre d'oli, que es canvia també cada certs quilòmetres, en el qual es van acumulant les impureses del desgast normal d'un vehicle per a evitar així que es produeixin altres desgastos prematurs en els elements del vehicle.

Del transport terrestre surten les variants dels automovils:

• Camions
• Motos
• etc,...

Camions

Un camió és un vehicle motoritzat per al transport de béns. A diferència dels cotxes, que solen tenir una construcció monocasco, molts camions es construïxen al voltant d'una estructura resistent cridada xassís. La majoria estan formats per un xassís portante, generalment un marc estructural, una cabina i una estructura per a transportar la càrrega. Hi ha camions de moltes grandàries, des dels pickup de la grandària d'un automòbil fins als enormes tráileres d'autopista, passant pels imponents camions todoterreno de 200 tones usats en mineria. Els camions s'han anat especialitzant i prenent una sèrie de característiques pròpies del treball a realitzar. En una evolució d'una simple caixa a la forma més adequada a la matèria a transportar; perilloses, líquides, refrigerades, en continu moviment que impedeixi l'enduriment, oberts, tancats, amb grua etc.

Moto

Una motocicleta es un vehículo de dos ruedas impulsado por un motor de combustión interna a gasolina. El cuadro y las ruedas constituyen la estructura fundamental del vehículo. La rueda directriz es la delantera y la rueda motriz es la trasera. Comúnmente, en castellano se la conoce mediante la abreviatura moto.

Las motocicletas pueden transportar hasta dos personas, tres si estan dotadas de sidecar.

Circulació

La circulacio de tots aquests tipus de vehicle es distribueix en una llarga y extensa xara de carreteres distribuida a traves de tot el mon. Dins aquestes xaraxes estan les autopistes, les carreteres autonomiques, les autovies... etc,

Autovia:Una autovia és una via de domini i ús públic projectada i construïda fonamentalment per a la circulació de vehicles automòbils. Són autovies les carreteres, que no reunint tots els requisits de les autopistes, tenen les següents característiques: Han de tenir calçades independents per a cada sentit de circulació. Han de tenir limitat l'accés a i des de les propietats confrontants. No pot creuar ni ser creuada al mateix nivell per altres sendes, vies, línies de ferrocarril o tramvia ni per servitud de passada alguna. La diferència fonamental entre autovia i autopista és que aquesta última està especialment projectada, construïda i senyalitzada per a l'exclusiva circulació d'automòbils.

Autopista:Una autopista és una via de circulació d'automòbils i vehicles terrestres de càrrega; és ràpida i segura i admet un volum de tràfic considerable, amb una sèrie de característiques que la diferencien d'una carretera normal. Les primeres vies construïdes amb aquesta configuració es van fer a Alemanya durant els anys trenta. Autopista Central, Santiago de Xile.Per a poder ser qualificada com autopista, una via de circulació ha de reunir les següents característiques: Dues bandes de circulació, una per a cada sentit, separades entre si per una franja ampla de terreny o per tanques de protecció. Almenys dos carrils de circulació en cada banda. Vorals laterals en cada banda, perquè un vehicle pugui detenir-se en cas d'emergència sense obstaculitzar el tràfic. Corbes poc pronunciades perquè els vehicles no hàgin de minorar la marxa al circular per elles. Absència de creus a nivell, que es resolen mitjançant passos superiors o inferiors. Entrades i sortides amb carrils, separats dels principals, de desacceleració i d'acceleració perquè els vehicles que surten o entren en l'autopista canviïn la seva velocitat fora d'ella.