Summerhill, l'escola on es cultiva la felicitat


  

En el llibre Summerhill, Alexander Sutherland Neill, exposa el funcionament de l'escola progressista que ell fundà i fou coneguda arreu pel nom de Summerhill; simultàniament, presenta els principis que han inspirat aquest atrevit model educatiu. L'escola, defensa Neill, té com a funció primera guarir la infelicitat dels infants; Summerhill és el lloc on els infants són criats en la felicitat.

En el primer capítol del llibre, Neill fa una descripció global de la vida quotidiana a l'escola; en els restants, tracta aspectes concrets com ara la necessitat de llibertat, el joc, l'obediència i la disciplina, el seu punt de vista sobre la sexualitat, la moral, els problemes dels pares, etc.


Portada llibre de Neill

A Summerhill es cultiva radicalment la llibertat. Això vol dir que les classes són d'assistència lliure, que s'atorga gran importància al joc, que en molts moments cadascú fa el que vol. El gran esdeveniment de la casa és l'assemblea general dels dissabtes on, amb igualtat de vot alumnes i professors, es prenen decisions importants per la bona convivència. Acabada l'assemblea és fa un ball.

A Summerhill no hi ha notes, ni cap mena de qualificació; premis i distincions són rebutjats perquè desvien el desenvolupament normal de la personalitat. Neill està convençut que l'infant és innatament assenyat i realista; per natura, el nen és un ésser bo, just amb capacitat d'autocontrol. L'infant té prou recursos per fer-se ell mateix plenament persona, les interferències dels adults no són positives.



 
  

     «L'única cura que caldria practicar [a l'escola] és el guariment de la infelicitat. L'infant difícil és l'infant infeliç. Està en guerra amb ell mateix, i per tant està en guerra amb el món.
L'adult difícil va en la mateixa barca. Cap home feliç no ha pertorbat mai una reunió, ni ha predicat la guerra, ni ha linxat cap negre. Mai cap dona feliç no ha tractat a reganys el marit o els fills. Mai cap home feliç no ha comès un assassinat o un robatori. Mai cap patró feliç no ha terroritzat els seus empleats.
Tots els crims, tots els odis, totes les guerres, es poden reduir a un sol mot: infelicitat. La intenció d'aquest llibre és de fer veure com neix la infelicitat, com arruïna les vides humanes i com es poden pujar els infants de manera que la major part d'aquesta infelicitat no arribi a néixer mai.

A què s'assembla Summerhill? Bé, per dir-ne només una, les classes són optatives. Els infants poden anar-hi o quedar-se una hora lluny —anys i panys si aquest és el seu desig. Hi ha un horari, però només pels mestres.
En general, els alumnes tenen classes d'acord amb l'edat, però a vegades d'acord amb llurs interessos. No tenim pas nous sistemes d'ensenyament, perquè no considerem que l'ensenyament sigui gaire important en si mateix. El fet que l'escola tingui o no un mètode específic per ensenyar a dividir per moltes xifres no té cap importància, perquè aquesta operació només té interès per aquells que la volen aprendre. I l'infant que vol aprendre a dividir per moltes xifres n'aprendrà tant si l'ensenyem d'una manera com d'una altra..»

NEILL, Alexander S. Summerhill, Barcelona: Eumo, 1986. (pags 3-4, 7)



[Guia] [Anterior] [Següent]