En la natura, indiferència; en la cultura, valors


  

Dedicat «a aquells que no ho tenen tot clar», el llibre de Fernando Savater titulat Las preguntas de la vida parla de temes tant vitals com la consciència de la mort i la seva funció humanitzadora; de la raó, allò que tots els humans tenim en comú; del cos i d'allò que s'ha anomenat ànima; de l'ésser humà com animal simbòlic, diferenciant el comportament humà del comportament animal; de la llibertat, sovint una pesada condemna o càrrega, de la vida junts o de les maneres d'organitzar la convivència, de l'esgarrifança que produeix la bellesa; …

Del llibre seleccionen un paràgraf del capítol «Artificials per naturalesa». La paraula "naturalesa" té pluralitat d'usos; cal precisar-los. Sovint les fronteres entre "natural" i "artificial" queden difuminades; en l'ésser humà, el més natural és no ser-ho mai del tot. La naturalesa no té preferències entre els éssers que la integren; la naturalesa no valora les seves obres, això és tasca de la cultura.

Las preguntas de la vida


 
  

      No podemos asegurar que la «naturaleza» sienta más simpatía por los peces del mar que por las sustancias químicas que los diezman, ni por el bosque en vez de por el fuego que lo destruye, ni que muestre más interés por cualquiera de nosotros que por el virus del sida que le mata. Millares de especies vivas, empezando por los venerables dinosaurios, han sido destruidas «naturalmente» antes de que el hombre apareciese sobre la tierra; los astros explotan en los cielos lejanos en conflagraciones monumentales que dejan en mantillas la mayor de nuestras bombas nucleares con la misma «naturalidad» con la que aparecen nuevos soles, etc. Pero «valorar» es precisamente hacer diferencias entre unas cosas y otras, preferir esto a aquello, elegir lo que debe ser conservado porque presenta mayor interés que lo demás. La tarea de valorar es el empeño humano por excelencia y la base de cualquier cultura humana. En la naturaleza reina la indiferencia, en la cultura la diferenciación y los valores. Entonces debemos preguntarnos qué criterios de valoración podemos tener para fundar nuestras supuestas «obligaciones» hacia los elementos naturales. Dejando claro de antemano que, sean cuales fueren tales criterios, siempre serán «culturales» y nunca propiamente «naturales»...

SAVATER, Fernando. Las preguntas de la vida, Barcelona: Ariel, 1999.



[Guia] [Anterior] [Següent]