| |
«Fins ara, la majoria dels científics han estat massa ocupats amb el desenvolupament de noves teories que descriguin com és l'univers per plantejar-se la pregunta del seu per què. D'altra banda, la gent la feina de la qual és preguntar-se pel per què, els filòsofs, no han pogut seguir al dia el progrés de les teories científiques. En el segle XVIII, els filòsofs consideraven com a propi tot el conjunt del coneixement humà, inclosa la ciència, i es plantejaven qüestions com si l'univers havia tingut un començament. En els segles XIX i XX, però, la ciència esdevingué massa tècnica i matemàtica per als filòsofs, o per a qualsevol altra persona excepte uns pocs especialistes. Els filòsofs reduïren tant l'abast de les seves indagacions que Wittgenstein, un dels filòsofs més cèlebres d'aquest segle, arribà a dir que "l'única tasca que queda per a la filosofia és l'anàlisi del llenguatge". Quina davallada des de la gran tradició de la filosofia d'Aristòtil a Kant!
Si descobrim, però, una teoria unificada completa hauria de ser, amb el temps, comprensible per a tothom en les seves grans línies, i no tan sols per a uns pocs científics. Aleshores, tots podríem, filòsofs, científics i gent corrent, prendre part en la discussió de per què nosaltres i l'univers existim. Si en trobéssim la resposta, seria el triomf definitiu de la raó humana, perquè hauríem arribat a conèixer el pensament de Déu.»
HAWKING, Stephen W. Història del temps. Del Big Bang als forats negres. Barcelona: Crítica, 1988. (Pàgs 180-181) |
|