Com és l'univers? Per què és?


  

Els humans constantment hem anant unificant teories. Quan es compleixi el somni d'una teoria unificada de tot l'univers, aleshores serà el moment de preguntar-nos per què nosaltres i l'univers existim: obtenir-ne la resposta seria el gran triomf de la raó humana.

El següent fragment constitueix una de les conclusions del llibre de Stephen W. Hawking titulat Història del temps. Del Big Bang als forats negres. Fent un esforç divulgador, es parla principalment de l'univers en expansió, del principi d'indeterminació, de les partícules elementals i dels forats negres, de l'origen i destí de l'univers, de la fletxa del temps, de la unificació de la física.

Hawking: HistÚria del temps


 
  

      ęFins ara, la majoria dels científics han estat massa ocupats amb el desenvolupament de noves teories que descriguin com és l'univers per plantejar-se la pregunta del seu per què. D'altra banda, la gent la feina de la qual és preguntar-se pel per què, els filòsofs, no han pogut seguir al dia el progrés de les teories científiques. En el segle XVIII, els filòsofs consideraven com a propi tot el conjunt del coneixement humà, inclosa la ciència, i es plantejaven qüestions com si l'univers havia tingut un començament. En els segles XIX i XX, però, la ciència esdevingué massa tècnica i matemàtica per als filòsofs, o per a qualsevol altra persona excepte uns pocs especialistes. Els filòsofs reduïren tant l'abast de les seves indagacions que Wittgenstein, un dels filòsofs més cèlebres d'aquest segle, arribà a dir que "l'única tasca que queda per a la filosofia és l'anàlisi del llenguatge". Quina davallada des de la gran tradició de la filosofia d'Aristòtil a Kant!

Si descobrim, però, una teoria unificada completa hauria de ser, amb el temps, comprensible per a tothom en les seves grans línies, i no tan sols per a uns pocs científics. Aleshores, tots podríem, filòsofs, científics i gent corrent, prendre part en la discussió de per què nosaltres i l'univers existim. Si en trobéssim la resposta, seria el triomf definitiu de la raó humana, perquè hauríem arribat a conèixer el pensament de Déu.Ľ

HAWKING, Stephen W. Història del temps. Del Big Bang als forats negres. Barcelona: Crítica, 1988. (Pàgs 180-181)



[Guia] [Anterior] [Següent]