El progrés tècnic no ha comportat més felicitat


  

L'interès original de Sigmund Freud, la cura dels trastorns psíquics, el portà a la creació d'una teoria general de la vida psíquica i de la natura humana. Posteriorment, la psicoanàlisi l'ajudà a explorar i a entendre una altra realitat: la societat i la cultura. Intuí una profunda analogia entre els fenòmens psíquics, és a dir, les malalties mentals, i els fenòmens culturals, es a dir, les malalties socials.

Freud analitzà el seu entorn i, malgrat els molts avenços científics i tècnics que s'havien produït, malgrat el progrés, avaluà que els seus coetanis no eren feliços. La civilització, conclou, no es preocupa per la felicitat dels humans. La seva mirada està plena de pessimisme; el títol del llibre que publicà el 1930 però que escrigué el 1929, anys de la gran depressió econòmica, ho expressa tot: El malestar en la cultura.

El malestar en la cultura, 1930


 
  

     «Car podríem objectar: ¿que potser no constitueix un guany positiu de plaer, un innegable augment de la sensació de felicitat, el fet de poder escoltar tants cops com vulgui la veu del fill que viu a centenars de quilòmetres del meu lloc de residència? O que el meu amic em comuniqui, immediatament després d'haver desembarcat, que ha resistit bé el llarg i penós viatge? Que potser no té importància que la medicina hagi aconseguit de reduir tant la mortalitat infantil i el risc d'infecció de les parteres i que s'arribi a perllongar la durada mitjana de la vida humana en un nombre considerable d'anys? I encara podríem afegir una llarga llista d'aquests beneficis que hem d'agrair a la tan menyspreada era del progrés tècnic i científic; però ja sentim la veu de la crítica pessimista que ens recorda que la majoria d'aquestes satisfaccions serien com aquella «distracció barata» que recomanava una anècdota i que consistia a treure la cama nua de sota el tapall en les fredes nits d'hivern i, després, tornar-la-hi a amagar. Si no existís el ferrocarril, que permet de superar les distàncies, l'infant no hauria abandonat mai la vila paterna, i, per tant, tampoc no tindríem necessitat d'escoltar per telèfon la seva veu. I si no existís la navegació transoceànica, l'amic tampoc no hauria emprès el viatge per mar i jo no necessitaria el telegrama per calmar els meus temors. De què ens serveix la reducció de la mortalitat infantil si, precisament per la seva culpa, ens hem de reprimir a l'hora d'engendrar criatures, de manera que, tot comptat i debatut, no criem pas més infants que en les èpoques anteriors al domini de la higiene, però sí que la nostra vida sexual en el matrimoni es troba sotmesa a difícils condicions i probablement actua en contra de la benèfica selecció natural? I, finalment, per què aquesta llarga vida, si es fa penosa, mancada d'alegries i tan plena de sofriments que només podem donar la benvinguda a la mort com un alliberament?»

FREUD, Sigmund. El malestar en la cultura. Dins Escrits de crítica de la cultura. Barcelona: Edicions 62, 1984.



[Guia] [Anterior] [Següent]