a) Reproducció asexual

Basant-se en l'existència o no de sexualitat, la reproducció asexual reuneix tots aquells processos en els quals no hi ha intercanvi de material genètic.

Inicialment és el procés més senzill. Depèn d'un únic individu, a partir del qual s'obtenen descendents que resulten veritables còpies genètiques del seu antecessor.

 

L'inconvenient d'aquest sistema és la falta de variabilitat de l'espècie i, per tant, la poca flexibilitat que presenta davant possibles canvis de les condicions ambientals.

L'única variabilitat s'ha d'aconseguir a partir de mutacions genètiques.

 

 

 

Figura 19.- Imatge d'una hidra d'aigua dolça amb un nou individu originat per gemmació (reproducció asexual). Fotografia de Biodidac © Houseman.
 
La reproducció asexual, llevat de l'incovenient abans esmentat, té notables aspectes positius:

 
  • No cal disposar d'òrgans reproductors (estalvi anatòmic).
  • No necessita produir nombrosos gàmetes per assegurar la fecundació (estalvi metabòlic).
  • No depèn del fet que es donin certes condicions externes perquè es produeixi la maduració dels gàmetes.
  • No necessita el reconeixement i encontre dels dos sexes.
 

Aquests i d'altres motius expliquen per què no ha desaparegut evolutivament. Tot i això, val a dir que són excepcionals els casos d'animals que únicament utilitzen aquest mètode. La reproducció asexual és un mecanisme de seguretat per garantir la provisió de descendents.

Tots els animals han (hem) conservat la capacitat de reproduir-se asexualment. Alguns ho realitzen de manera habitual i altres més esporàdicament. La raó per la qual tots dos mètodes es conserven és molt simple: la reproducció sexual depèn de molts factors ambientals (temperatura, fotoperíode, etc) que provoquen la formació dels gàmetes. Si alguns d'aquests factors no es donessin, la població afectada desapareixeria sense deixar descendents. Davant d'aquesta possibilitat, és preferible que, de moment, continuï existint malgrat que no se'n produeixin noves formes.
 
Figura 20.- Imatge de la gemma d'una esponja d'aigua dolça (Spongilla lacustris), originada asexualment. Fotografia de L. De Vos, Biodic, Université Libre de Bruxelles.