|
Figura 21.- Imatge d'un espermatozou (gàmete masculí) (superior) i d'un òvul (gàmete femení) envoltat d'espermatozous (dreta). Fotografia de l'Instituto de Biociências, Univ. de Sao Paulo |
 |
Si cada tipus de gàmete és produït per individus diferents, diem que aquella espècie té sexes separats, mentre que si són fabricats per un mateix individu es parla d'hermafroditisme.
El zigot que es formarà per fusió d'aquestes dues cèl.lules té una informació genètica que comparteix característiques dels dos progenitors, constituint una nova combinació. Aquest sistema ha proporcionat als organismes una variabilitat genètica molt més apropiada per adaptar-se al canvis en el medi.
 |
En la reproducció sexual quasi sempre el gàmete masculí és mòbil i el femeni és sèssil o immòbil. D'altra banda, el femení és unes 1000 vegades més gran que el masculí, ja que ha de contenir tot el vitel de l'ou. (Fig. 20, 21). Figura 22.- Imatge de espermatozous d'eriçó de mar damunt la superfície d'un òvul. Fotografia de L. De Vos, Biodic, Université Libre de Bruxelles. |
La fecundació pot efectuar-se fora del cos dels animals (fecundació externa) o bé a l'interior del cos d'un d'ells (normalment de la femella) (fecundació interna).
Quan la fecundació es dóna entre individus diferents es parla de fecundació creuada i si es produeix entre gàmetes produïts per un mateix individu es parla d'autofecundació.
|
Figura 23.- Còpula (fecundació creuada) entre dos exemplars, mascle i femella, de coleòpters (Insectes). Fotografia d'Eduardo Sabal |
 |
Normalment, els hermafrodites tenen fecundació creuada per tal d'assegurar la variabilitat. Si no fos així i es poguessin autofecundar, els seria més còmode i molt més barat utilitzar la reproducció asexual ja que en tots dos casos els descendents serien idèntics al progenitor.
La fecundació creuada té com a finalitat garantir la possibilitat que es doni el principal mecanisme de l'evolució: la selecció genètica. Com a norma general, són les femelles les que trien el mascle més idoni (selecció prèvia), raó per la qual és també habitual que siguin els mascles els que més sovint presenten signes externs de diferenciació sexual.
 |
Al contrari, en molts casos de fecundació externa (no pas en tots) no existeix aquesta selecció prèvia i la generació resultant exhibeix totes les combinacions possibles obtingudes a l'atzar. Serà l'ambient qui, posteriorment, triarà els individus més adaptats.
Figura 24.- Imatge de diversos eriçons de mar, mascles i femelles, amb idèntiques característiques. Fotografia d'Erling Svensen |
