Classe Aràcnids (3): Aranyes i opilions

Organització externa

a) Prosoma

A la regió anterior s'observen, en les aranyes, quatre parell d'ull simples que poden estar situats damunt de petits tubercles. Els opilions només tenen un parell d'ull simples situats normalment damunt d'una petita prominència.

El prosoma presenta, tant en les aranyes com en els opilions, sis parells d'apèndixs (de davant cap enrere):

  • Un parell de quelícers, situats per davant de la boca i que acaben en una ungla on desemboca una glàndula verinosa (en les aranyes) o en pinça (en els opilions). El verí és utilitzat per paralitzar les preses i així pot començar una digestió externa gràcies al propi verí i a enzims que secreta la boca.
  • Un parell de pedipalps, llarg i prims, similars a les potes. El seu artell més proximal (la coxa) està eixamplat i intervé en la masticació i la barreja de l'aliment amb els enzims digestius. En els mascles els pedipalps estan modificats com a òrgans copuladors, per a la transferència de l'esperma a la femella.
  • Quatre parells de potes locomotores, compostes cada una d'elles per set artells (coxa, trocànter, fèmur, patel·la, tíbia, metatars i tars) acabats en una petita ungla. Aquestes potes estan plenes de pèls sensorials (especialment mecanoreceptors i quimioreceptots) .
Fotografia de Biodidac
Fotografia de Clemson University - USDA Cooperative Extension Slide Series, Forestry Images
Figura 27.- Imatges de la part ventral d'una aranya.

 

La superfície ventral del prosoma es troba coberta per una placa (estèrnum) que és el resultat de la fusió dels esternites dels segments corresponents als quatre parells de potes locomotores.

En la part anterior presenta un solc transversal on es situen:

  • en la part central, l'orifici genital
  • en els marges (dret i esquerra) el primer parell d'obertures obliqües (estigmes) que comuniquen amb les fil·lotràquees. Hi ha un segon parell d'estigmes que pot estar situat immediatament per darrere d'aquest solc o bé en la part posterior de l'opistosoma.

En les aranyes, prop de la part posterior però encara en la cara ventral hi ha una depressiómés o menys circular on es situen les fileres (en algunes formes poden situar-se a la part central), encarregades de fabricar la seda, en nombre de 6, 4 o 2 (poden arribar a 7 o 8). Tenen la forma d'uns petits cilindres amb un, dos o tres artells, i estan connectats internament a través d'un conducte intern amb glàndules sericígenes (glàndules de las seda)

L'anus s'obre en una papil·la anal situada en el centre del marge posterior de l'opistosoma.

 
Per saber-ne més