Classe Aràcnids (4): Aranyes i opilions

Organització interna

 

1) Aparell digestiu

La boca comunica amb la faringe en forma de tub situat dorsalment. Es continua amb l'esòfag i l'estómac, tots elles situats en el prosoma. L'estómac comunica amb un estret intestí que ja penetra en l'opistosoma i que presenta gran quantitat de cecs intestinals. L'intestí desemboca en una cloaca que s'obre a l'exterior a través de l'anus.

2) Estructures d'intercanvi gasós

La immensa majoria de les aranyes realitzen l'intercanvi de gasos a través de fil·lotràquees i de tràquees (alguns grups poden presentar només un dels dos) mentre que els opilions presenten exclusivament respiració a través de tràquees.

Les aranyes normalment presenten un parell de fil·lotràquees en posició anterior de l'opistosoma i un parell de tràquees en posició posterior que comuniquen amb l'exterior a través d'estigmes.

Els opilions en canvi només presenten un parell d'estigmes ( i de tràquees) situats en el prosoma, sota la coxa del quart parell de potes.

3) Aparell excretor

L'excreció es realitza a través de tubs de Malpighi que desemboquen en la cloaca juntament amb el tub digestiu.

Figura 28.- Esquema de l'organització interna d'una aranya.

 

4) Sistema circulatori

És un sistema obert, amb un cor en forma de tub situat dorsalment en l'opistosoma. D'ell surten:

  • una artèria cefàlica cap endavant,
  • una artèria posterior i
  • diverses artèries laterals.

La sang o hemolinfa, quan surt dels vasos circula lliurament per entre els espais que deixen els òrgans interns.

5) Sistema nerviós

Està format bàsicament per:

  • Dues masses ganglionars situades en el prosoma (cervell),
  • Un collar periesofàgic,
  • Una massa subesofàgica originada per la fusió de tots els ganglis ventrals, tant del prosoma com de l'opistosoma.
  • D'aquesta massa surt la cadena ventral molt escurçada, que arriba a faltar en els opilions.

6) Aparell reproductor

La femella presenta un parell d'ovaris (un sol ovari en els opilions) situats en l'opistosoma, amb dos conductes que desemboquen en un tronc comú (úter) que surt a l'exterior en l'orifici genital.
.
Els mascles presenten un parell de testicles allargats que també es continuen en un parell de conductes amb un tronc final comú que surt a l'exterior en l'orifici genital. En les aranyes, els mascles presenten el tars dels pedipalps modificats en forma d'òrgans copuladors que faciliten la transferència de l'esperma cap a la femella. Abans de l'aparellament, però el mascle haurà d'omplir aquest òrgan d'esperma ja que no existeix comunicació directe entre ell i els testicles
.


Figura 29.- Moment de la còpula entre dues aranyes. S'observa la diferència de mida entre el mascle (a dalt) i la femella (a baix). Fotografia de Bioimages

 

La fecundació és interna i moltes vegades la femella devora el mascle després de la còpula si aquest no ha previst alguna estratègia de fugida (embolicar les potes de la femella amb fils de seda, proporcionar altres preses,...). Són ovípars i els ous són dipositat en capolls dels quals les femelles tenen cura.