Classe
Aràcnids (4): Aranyes i opilions
Organització interna |
|
1) Aparell digestiu La boca comunica amb la faringe en forma de tub situat dorsalment. Es continua amb l'esòfag i l'estómac, tots elles situats en el prosoma. L'estómac comunica amb un estret intestí que ja penetra en l'opistosoma i que presenta gran quantitat de cecs intestinals. L'intestí desemboca en una cloaca que s'obre a l'exterior a través de l'anus. 2) Estructures d'intercanvi gasós La immensa majoria de les aranyes realitzen l'intercanvi de gasos a través de fil·lotràquees i de tràquees (alguns grups poden presentar només un dels dos) mentre que els opilions presenten exclusivament respiració a través de tràquees. Les aranyes normalment presenten un parell de fil·lotràquees en posició anterior de l'opistosoma i un parell de tràquees en posició posterior que comuniquen amb l'exterior a través d'estigmes. Els opilions en canvi només presenten un parell d'estigmes ( i de tràquees) situats en el prosoma, sota la coxa del quart parell de potes. 3) Aparell excretor L'excreció es realitza a través de tubs de Malpighi que desemboquen en la cloaca juntament amb el tub digestiu. |
|
Figura
28.- Esquema de l'organització interna d'una aranya.
|
|
4) Sistema circulatori És un sistema obert, amb un cor en forma de tub situat dorsalment en l'opistosoma. D'ell surten:
La sang
o hemolinfa, quan surt dels vasos circula lliurament per entre els
espais que deixen els òrgans interns. 5) Sistema nerviós Està format bàsicament per:
6) Aparell reproductor La femella
presenta un parell d'ovaris (un sol ovari en els opilions)
situats en l'opistosoma, amb dos conductes que desemboquen en un
tronc comú (úter) que surt a l'exterior en l'orifici
genital. |
|
Figura
29.- Moment de la còpula entre dues aranyes. S'observa la diferència
de mida entre el mascle (a dalt) i la femella (a baix). Fotografia de
Bioimages
|
|
La fecundació és interna i moltes vegades la femella devora el mascle després de la còpula si aquest no ha previst alguna estratègia de fugida (embolicar les potes de la femella amb fils de seda, proporcionar altres preses,...). Són ovípars i els ous són dipositat en capolls dels quals les femelles tenen cura. |
|
|
|