Es pot distingir una part anterior, una part mitja i una part posterior:

• La part anterior és la que presenta més variacions en funció del tipus d'alimentació de l'animal. En general, després de la boca l'aliment passa a un esòfag que presenta unes cambres envoltades de musculatura (molinet gàstric) que permeten acabar de triturar l'aliment (ja prèviament trencar pels apèndixs que envolten la boca). En aquesta regió anterior poden aparèixer dents quitinoses o sedes filtradores per classificar l'aliment per grandàries.

• La part mitja o intestí s'encarrega de la secreció d'enzims i l'absorció de l'aliment. Es freqüent la presència de cecs per augmentar la superfície d'absorció així com l'existència de glàndules secretores que ajuden a finalitzar la digestió.

• La part posterior, on ja es formen els excrements, és un tub estret que comunica amb l'exterior a través de l'anus.

2) Estructures d'intercanvi gasós

La respiració es realitza a través de brànquies o bé a través de la paret del cos en les espècies de reduïdes dimensions.

3) Aparell excretor

L'excreció es realitza a través de una sèrie de glàndules que desemboquen en les antenes (glàndules antenals) o bé en les màxil·les (glàndules maxil·lars). Aquestes glàndules filtren les substàncies de rebuig i s'obren a l'exterior per un porus excretor situat a la base dels apèndixs esmentats.

4) Aparell circulatori

El sistema circulatori és de tipus obert. El cor, en forma de tub més o menys allargat amb uns orificis laterals (ostíols), es troba es la posició més dorsal, per sobre del tub digestiu. Del cor surten:

• Una aorta anterior, que es dirigeix cap el cap.
• Una aorta posterior, que pot faltar, que va fina el final del cos.
• Artèries laterals, únicament en les espècies més evolucionades i de més grandària.
  

La sang o hemolinfa quant surt de les artèries es mou lliurament entre els òrgans interns fins a retornar al cor pels ostíols.

Aquest esquema general pot patir simplificacions en funció de la mida del cos i l'activitat de l'animal.

5) Sistema nerviós

El sistema nerviós es correspon amb l'esquema clàssic dels artròpodes:

• Una massa supraesofàgica o cervell
• Un collar periesofàgic
• Una cadena ganglionar ventral, situada per damunt d'una artèria (si està present) que corre per la part ventral (artèria subneural)
  

En els diferents grups de crustacis es pot donar una cert grau de fusió del ganglis toràcics i abdominals.

6) Aparell reproductor

L'aparell reproductor està format per un parell d'ovaris o testicles de forma tubular situats per damunt del tub digestiu. Comuniquen amb un parell de conductes (gonoductes)que s'obren a l'exterior a través d'uns porus situats ventralment a l'alçada del tòrax. Els gonoductes s'encarreguen també de produir secrecions o encapsulaments que protegeixen les cèl·lules reproductores.

Es poden donar variacions en aquest esquema general com la fusió dels dos testicles o el creixement exagerat de les gònades.